Un total de 28 col·legis de Lleida tenen entre 6 i 15 alumnes

La província de Lleida compta amb vint-i-vuit escoles que tenen un màxim de quinze alumnes, xifra que suposa gairebé el 14 per cent de les 204 existents. Segons les dades del departament d’Educació, hi ha onze que en tenen deu o menys nens (vegeu el quadre inferior), per la qual cosa no tenen el futur garatit a mitjà termini, ja que és necessari un mínim de cinc per mantenir-les obertes.

Els vint-i-vuit col·legis estan repartits entre les comarques de l’Urgell, Noguera (sis en cadascuna), Segrià (5), Alt Urgell (3), Cerdanya (3), les Garrigues (2), Pallars Sobirà (2) i un a la Val d’Aran. El delegat d’Educació, Carles Vega, va recordar que s’integren a les denominades Zones Escolars Rurals (ZER), que agrupen escoles amb pocs alumnes. Va assenyalar que a part d’un mínim d’un mestre (en poden tenir més si hi ha més d’una unitat), comparteixen amb la ZER els docents itinerants especialistes d’anglès, música i educació física, als quals pot afegir-se, si la direcció de la ZER ho veu necessari, un altre d’educació especial. Sobre els mitjans de què disposen, va considerar que “estan bastant ben equipades”. Va admetre que pot haver-n’hi alguna que tingui ordinadors una mica obsolets, però va apuntar que estan renovant equips i que, en general, fins i tot en municipis on no hi ha banda ampla disposen d’una velocitat d’internet “bastant bona”, ja sigui per ràdio o cable. Vega va lloar especialment el nivell educatiu. Va indicar que, a l’haver-hi pocs alumnes, l’atenció és molt individualitzada, i que el fet que nens de diferents cursos comparteixin la mateixa aula fa que hi hagi una interacció entre ells que ajuda a reforçar els seus coneixements.

Aquesta és una apreciació amb la qual coincideixen plenament els mestres d’aquestes escoles. Òscar Montáñez, director de la dels Omells de na Gaia, que té sis alumnes, explica que són de cinc cursos (P-3 i segon, tercer, quart i cinquè de Primària) i que “s’ajuden molt i aprenen entre ells”. Alhora, destaca l’atenció “molt personalitzada”. “El principal avantatge que tenim és un treball molt individualitzat”, corrobora la seua homòloga del col·legi de Tírvia, també amb sis alumnes, Gemma Castilló. La de Peramola, amb catorze nens, és una mica més gran. La directora, Núria Roca, també considera que l’aprenentatge és millor. “Els donem una atenció individualitzada i podem captar les seues necessitats i reaccionar al moment.” “La motivació que té un petit quan la lliçó l’hi explica un altre company de més edat és més gran”, afegeix.

Ara bé, també hi ha desavantatges. Castilló assenyala que “a nivell de socialització ens quedem una mica coixos, per això organitzem activitats conjuntes de la ZER”. En el cas de l’escola dels Omells de na Gaia, tot apunta al seu tancament a mitjà termini, perquè d’aquí a dos cursos hi haurà cinc alumnes i d’aquí a tres, només tres, llevat que vinguin famílies de fora. Per la seua part, Roca indica que al ser centres petits, els recursos de les Ampes per comprar material són reduïts.

“És tot un repte, perquè fas de secretària, de cap d’estudis, de directora...”, diu Gemma Castilló, mestra a Tírvia. Això sí, Montáñez subratlla que “som com una gran família, estem molt units”, i detalla que celebren festes amb les famílies. La directora de la de Peramola també destaca l’ajuda de l’ajuntament.

“Som una gran família, estem molt units ”

En aquestes escoles, els docents exerceixen diverses funcions alhora. “Assumeixes la direcció, la gestió econòmica, la coordinació i les classes”, explica Òscar Montáñez, mestre de la dels Omells de na Gaia. “És tot un repte, perquè fas de secretària, de cap d’estudis, de directora...”, diu Gemma Castilló, mestra a Tírvia. Això sí, Montáñez subratlla que “som com una gran família, estem molt units”, i detalla que celebren festes amb les famílies. La directora de la de Peramola també destaca l’ajuda de l’ajuntament.