AIGÜES INVERSIONS
L'ACA instal·larà 50 depuradores a la Segarra per sanejar les aigües residuals de pobles
Una inversió de 100 milions d’euros que s’haurà d’executar en un termini d’entre cinc i deu anys
La depuradora de Cervera va ser pionera a les comarques de Lleida l’any 1985.
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) projecta instal·lar mig centenar de depuradores a la Segarra. Segons va explicar el president del consell, Francesc Lluch, la comarca ha estat escollida per a aquest desplegament de la xarxa de sanejament ja que és una de les que estan a la cua de Catalunya: actualment només disposa de tres instal·lacions d’aquest tipus. La falta de depuradores fa que les poblacions es vegin obligades a abocar les aigües residuals en pous secs, rius i rieres.
Segons Lluch, aquests vessaments a cursos són motiu de freqüents sancions als ajuntaments. Els consistoris, al seu torn, les reben amb frustració i impotència al no disposar de mitjans amb els quals tractar de forma adequada les aigües residuals. El projecte de l’ACA preveu desplegar sistemes de depuració mitjançant tractaments químics, amb una capacitat i cost que variarà en funció de la mida de cada població. En aquest sentit, Lluch va apuntar que, si a les obres s’hi suma el cost de manteniment i els llocs de treball vinculats a aquestes instal·lacions, la inversió podria assolir els cent milions d’euros. Segons va explicar el president del consell, es tracta d’un pla que s’executarà en un període entre cinc i deu anys.
En l’actualitat disposen de depuradores Cervera, la més antiga de Lleida instal·lada el 1985 i prevista per a una població de 24.434 veïns; Guissona, des del 1991 i prevista per a una població de 10.035 habitants, que en els dos casos són llacunes airejades. La tercera és a Sant Guim de Freixenet, instal·lada el 1998 i única a Lleida a utilitzar un sistema de llacunatge natural.
El problema del sanejament de la Segarra és la gran dispersió de la població en pobles molt petits. La comarca compta amb gairebé un centenar de nuclis habitats, dels quals trenta-cinc tenen menys de vint veïns. Les poblacions més grans sense sistemes de depuració de les aigües residuals són Torà, amb 1.100 habitants, i els pobles de Sant Ramon i Sanaüja amb uns 400 cadascun.
