Agricultors de Lleida, Aragó, Navarra i la Rioja exigeixen un “pla de subsistència” rural

Agricultors i ramaders de Lleida i de les comunitats d’Aragó, Navarra i la Rioja van reclamar ahir a Saragossa un “pla de subsistència per al món rural” amb mesures que van des de la retirada de tots els óssos del Pirineu fins a crèdits sense interès per pal·liar els perjudicis econòmics que ocasiona l’enfonsament dels preus de la fruita dolça (vegeu les claus). Representants de l’organització agrària Asaja d’aquests territoris van criticar el que consideren “absència de polítiques agràries” tant per part del Govern en funcions com de la Unió Europea (UE) per evitar la progressiva despoblació de les zones rurals. “Més de 70.000 llocs de treball directes estan en joc entre les quatre comunitats”, va lamentar el president de l’organització a Lleida, Pere Roqué, que va indicar com a exemple que “ningú està fent res davant del retrocés de la ramaderia extensiva a les comarques de muntanya”. Mentre el Conselh d’Aran planteja la possibilitat d’expulsar dos exemplars considerats conflictius, Goiat i Cachou, aquesta entitat i sindicats agraris reclamen retirar la totalitat dels plantígrads del Pirineu, al voltant de 50 exemplars que ara hibernen.

“No pot ser que cada estiu estiguem discutint sobre quins són els danys que s’han d’indemnitzar i quins no”, va afegir Roqué, que va apuntar que el bestiar estimbat al fugir o asfixiat a l’apinyar-se durant atacs de l’ós no s’indemnitzen. S’hi sumen predacions de llops a la comarca del Solsonès al llarg de l’últim any.

Quant a la fruita, va assenyalar que establir línies de crèdit sense interès per disposar de circulant és “necessari per poder iniciar la pròxima campanya” després de les pèrdues registrades en l’última. Va insistir a demanar un pla estatal d’arrancada d’arbres i va assenyalar que els preus han arribat a caure fins a 18 cèntims per quilo de fruita, davant costos de producció d’entre 30 i 35, amb pèrdues de fins a 17 cèntims per quilo. A les queixes d’aquesta entitat, se sumen les protestes per incidències en serveis bàsics i telecomunicacions.