Lleida esquiva la pitjor part del Glòria a pesar de l'afectació sobre el camp

Les comarques de Lleida han patit els embats de la tempesta Glòria però, malgrat això, és el territori que millor se n’ha sortit de Catalunya tenint en compte desastres com els del delta de l’Ebre. Amb tot, el camp lleidatà ha rebut precipitacions en excés i aquestes han forçat retards en les sembres de cereals d’hivern.

El pas de la borrasca Glòria per les comarques de Lleida ha deixat afectacions als camps, amb les més greus a les finques, que s’han vist negades, ja sigui per les elevades precipitacions, amb fins a 90 litres per metre quadrat en alguns punts, segons Unió de Pagesos, com pel desbordament dels rius, tal com apunta JARC, recordant els casos del Sió i l’Ondara. Asaja destaca els casos de la partida la Femosa de Lleida, a més de Puigverd o Artesa de Lleida.

La gran humitat a moltes finques de secà es tradueix en retards en la sembra d’ordi. La situació es repeteix també en explotacions de regadiu que aposten per combinar aquest cereal amb una segona collita posterior de panís. Malgrat això, les organitzacions agràries consideren que les precipitacions tenen també un aspecte positiu per a les explotacions en general.

Però aquests fenòmens meteorològics especialment adversos preocupen, tenint en compte que al mes d’octubre hi va haver ja un episodi especialment dur. Unió de Pagesos recorda que encara hi havia infraestructures que no s’havien reparat de les destrosses de la tardor i que s’han vist agreujades, mentre que danys que s’havien reparat s’han vist arruïnats per la duresa del Glòria. Una altra preocupació dels agricultors en aquests moments és la falta de fred, de gelades nocturnes que provoquin l’aturada fisiològica d’alguns cultius, i alerten de l’“avenç” en el desenvolupament, que s’aprecia, per exemple, en el cas dels ametllers, que els pot fer més vulnerables a les caigudes dels termòmetres tardanes.

En aquest context, els agricultors es reivindiquen com a element clau per poder afrontar fenòmens meteorològics especialment adversos. En aquesta línia, JARC sol·licita la creació d’una taula d’emergència climàtica per tal de poder analitzar possibles mesures correctores. L’organització defensa, com fan destacats experts, la necessitat de buscar un impuls i l’equilibri necessari al sector primari per poder tenir cura de l’entorn natural, amb els seus cultius i regulació dels boscos, més enllà, fins i tot, de la producció d’aliments.