Segrià, Noguera i Urgell exigeixen més fons per als serveis socials

Els consells del Segrià, Noguera i Urgell exigeixen al departament de Treball, Assumptes Socials i Famílies que augmenti fins al 80% el finançament dels serveis socials que presten als municipis. En l’actualitat, el Govern finança un 66% el cost d’aquest servei a les tres comarques, un fet que per als presidents, David Masot, Miquel Plensa i Gerard Balcells, “és insuficient” i un greuge respecte a altres ens comarcals als quals se’ls finança fins a un 80%. Els tres presidents es van reunir ahir a la Noguera per avaluar aquest copagament o el finançament mínim de la Generalitat que marca la llei de serveis socials (en què la Generalitat assumeix el pagament d’un 66 per cent del cost citat i ajuntaments i consells el 34 per cent restant). Van demanar equiparar-se com a mínim al mateix percentatge que la resta de consells de Lleida, que en els últims anys ha augmentat fins al 75% i en alguns casos, fins al 80%.

Els presidents dels tres ens van consensuar una petició única que enviaran a la direcció general de Serveis Socials i a les entitats municipalistes ACM i FMC, perquè en la negociació del pròxim contracte programa 2021-2024 s’incorpori aquest increment. Segons els responsables dels tres consells, els barems en què es basa aquest copagament han quedat molt antics i és necessari actualitzar-los. Asseguren que en els últims tretze anys el perfil de les persones usuàries dels serveis ha evolucionat i canviat considerablement. Aquestes comarques presenten una elevada dispersió geogràfica de la població, amb un índex d’envelliment per sobre de la mitjana de Catalunya, i tot això també ha provocat que la prestació d’aquests serveis sigui més cara per a les entitats locals, i fins i tot difícil d’assumir, van explicar.

A més, van assegurar que els tres consells han hagut d’ampliar les plantilles de professionals destinats a resoldre problemes de pobresa energètica, violència de gènere, atenció infantil i de família o immigració, entre d’altres. Segons van afirmar els tres presidents, “és vital” que s’incrementi el finançament, “disposar de més ajuts per millorar l’atenció i reduir el cost per als ajuntaments”, que són els que assumeixen aquest impost social.