Els comuns reclamen al Govern més sales de cine

Catalunya en Comú Podem va registrar ahir al Parlament una proposta de resolució que reclama la “creació i rehabilitació” de sales de cine al territori, després de publicar-se a l’octubre un informe de l’Acadèmia del Cinema Català que va revelar que en menys de vint anys s’han tancat un centenar d’equipaments. La diputada i responsable de l’àmbit de Cultura d’En Comú Podem, Conchi Abellán, va ser l’encarregada de registrar la proposta al costat del lleidatà Pere Aumedes, gerent del Circuit Urgellenc; Ramon Bochaca, director del festival Galacticat de Tàrrega; i Jaume Moya, portaveu dels comuns a Ponent. L’informe acusa un greu desequilibri territorial al mapa català de sales de cine, i és que, malgrat que Catalunya és el quart territori europeu amb l’índex més elevat d’assistència a les sales d’exhibició –amb una mitjana de 2,58 entrades a l’any per habitant–, s’ha passat de les 235 pantalles l’any 2000 a les 137 el 2018. “Instem el Govern a desenvolupar un pla d’ajuts als ajuntaments dels territoris més vulnerables per a la creació o rehabilitació d’espais habilitats per a l’exhibició de cine i la realització d’activitats vinculades a aquest art, així com a desenvolupar mesures que garanteixin l’equilibri territorial i l’accessibilitat de la població en aquestes sales”, va reclamar Abellán.

Tal com va informar SEGRE al fer-se públic l’informe de l’Acadèmia, Ponent lidera el rànquing de comarques sense sales de cine amb tres de les cinc a Catalunya que no compten amb aquest equipament de lleure. Es tracta de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i la Segarra.

Un pla d’ajuts als ‘ajuntaments sense cines’ i millorar l’accessibilitat, les claus segons Abellán

Així mateix, Aran, les Garrigues, el Pallars Jussà, el Pla d’Urgell i el Solsonès són les cinc –de set– en les quals les projeccions estan en risc de desaparèixer, amb tan sols una pantalla en actiu.

Els tancaments de sales com el Casal de Cervera, els Til·lers de Sort, el Ribagorça del Pont de Suert, l’Urgell de Mollerussa o els Lauren Lleida són només alguns exemples de la decadència d’aquest tipus de negoci.