RECLAMACIONS TELEFONIA MÒBIL
Trucades des del Pirineu de Lleida a preu del 'roaming' d'Andorra
Mòbils d’esquiadors a l’Alt Urgell, Solsonès i Sobirà es connecten a repetidors del Principat || L’operadora andorrana reconeix el problema i ajusta les antenes
Esquiadors de les estacions de l’Alt Urgell, el Solsonès i el Pallars Sobirà denuncien que Andorra Telecom els cobra el roaming (itinerància de dades) malgrat que es troben a Lleida. Això es deu que els mòbils es connecten als repetidors de la companyia del Principat. L’empresa reconeix el problema i ha modificat alguns dels repetidors per reduir-ne l’abast. D’aquesta manera, volen evitar que clients de companyies espanyoles hagin d’assumir cobraments pel servei de roaming. Aquesta és l’única empresa de telefonia d’Andorra i és propietat del Govern del Principat. Un dels afectats és un veí de Guissona, Miquel Parramon, que el cap de setmana passat va anar a esquiar a Tuixent-la Vansa i va rebre un recàrrec a la factura de telefonia. L’estació es troba a més de 30 quilòmetres en línia recta de la frontera amb Andorra i a 73 quilòmetres per carretera.
La seua companyia de telecomunicacions espanyola li va cobrar 18 euros (amb impostos) al telèfon i al de la seua dona, al connectar-se de forma involuntària a Andorra Telecom. Es dóna el cas que Andorra i Espanya no disposen de cap acord en qüestió de roaming, a diferència del que succeeix als països de la UE, per la qual cosa el cost per connectar-se a la xarxa del país veí és molt elevat. Parramon va explicar que “sempre que vinc a esquiar desconnecto el servei de dades, però el cap de setmana me’n vaig oblidar”. També hi ha constància de queixes entre esquiadors de Port del Comte i Espot.
Andorra Telecom va reconèixer la incidència i va explicar que l’orografia del Principat fa que la cobertura dels repetidors sigui “molt potent”. Va apuntar que ha modificat els equips “per tal de reduir l’abast en quilòmetres de la cobertura, però sense perjudicar el senyal al país”. En relació amb les queixes, va assegurar que “en qüestions de cobertura és difícil delimitar fronteres” i van assenyalar que es tracta de “casos aïllats”.