Creix el cultiu de trufes i es converteix en un nou atractiu turístic per a les Garrigues

Lleida reuneix entre el 60 i 70% de la producció de trufa de Catalunya, amb al voltant de 800 hectàrees dedicades a aquest cultiu. De la mateixa manera que l’oleoturisme i l’enoturisme s’estan convertint en la segona font d’ingressos de molts agricultors que conreen oliveres i vinyes, l’interès que desperta el cultiu de la trufa negra, al costat de la voluntat de promocionar-ne tant el consum com el coneixement, han donat lloc a una nova activitat que comença a despuntar a Catalunya: el trufiturisme.

Tòfona de la Conca és una empresa familiar amb seu a Vimbodí i Poblet que es dedica al cultiu de l’anomenat diamant negre de la gastronomia i que, des de fa 5 anys, també organitza excursions a les Garrigues per descobrir més sobre aquest preuat producte i alhora permet viure l’experiència de buscar-lo amb l’ajuda de gossos, collir-lo i degustar-lo in situ, maridat amb vins produïts al mateix territori.

Lleida acapara entre el 60 i el 70% de la producció de trufa a Catalunya, amb unes 800 hectàrees

“Desafortunadament, encara hi ha molt desconeixement sobre la trufa a Catalunya”, va explicar Dídac Espasa, un dels emprenedors al capdavant d’aquest negoci, que va afegir que “a causa d’això intentem difondre-la impulsant fires, concursos de gossos tofonaires i organitzant excursions a les finques on les conreem per sadollar la curiositat dels amants d’aquest bolet”. En aquests moments l’empresa organitza un parell d’excursions a la setmana amb grups d’entre deu i vint persones al preu de 25 euros cada una. Això significa que entre 400 i 500 persones visiten les finques de Tòfona de la Conca anualment, per la qual cosa l’activitat és una valuosa font d’ingressos. A més, al final de l’excursió els turistes poden comprar conserves i productes trufats, un dels quals és el formatge Flor de Neu amb Tòfona de la Conca, guanyador de la medalla de plata dels World Cheese Awards 2019 i que s’elabora conjuntament amb la Fundació MAP, que treballa per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat o risc d’exclusió social del Ripollès.

Malgrat que la temporada de recol·lecció de la trufa negra comença el 15 de novembre i finalitza el 15 de març, aquesta empresa se les va enginyar per poder organitzar aquestes excursions durant la major part de l’any plantant també la varietat de trufa d’estiu en algunes hectàrees de les seues finques, per la qual cosa, malgrat que el seu valor econòmic és inferior al de la trufa negra, la recol·lecció amb els gossos tofonaires és també un gran reclam per als turistes. Més enllà del rendiment econòmic del cultiu i de l’atractiu turístic que pot generar aquest bolet, el seu cultiu pot ser una alternativa o complement en zones de muntanya mitjana on no prosperen altres tipus d’agricultura, ja que no requereix gaire cura encara que els cultius triguen entre 5 i 7 anys a donar la primera collita.

La producció d’aquest any serà majoritàriament de cultiu En la mateixa línia que la temporada de bolets, la producció de trufes silvestres per a enguany està sent molt baixa a causa de les escasses i poc constants precipitacions de l’estiu passat. Així mateix, dels 3.800 kg que es van plegar l’any passat, gairebé el 80% van ser silvestres. Aquest any en canvi, s’estima que només ho siguin el 20%. És aquí on pren importància el Pla d’Acció per al Desenvolupament del Sector Tofoner a Catalunya (2019-2034), desenvolupat pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i el departament d’Agricultura, que té com a objectiu incrementar el seu cultiu, estabilitzar la producció per obrir nous mercats i augmentar-ne el consum.

Un producte molt poc explotat que ofereix molta rendibilitat La rendibilitat econòmica que ofereixen les plantacions de trufa negra, que superen els 6.000 euros per hectàrea i any una vegada es troben a ple rendiment, sumada a l’augment de la demanda d’aquest fong a nivell mundial i a la desaparició progressiva de les trufes silvestres a causa de la mala gestió dels boscos, fan que aquesta sigui una opció per diversificar cultius. Tot i això, a Catalunya actualment només s’exploten unes 1.200 hectàrees del total de 1.600.000 d’aptes per al seu cultiu. Està molt per sota d’Aragó, on s’estima que ja hi ha més de 8.500 hectàrees dedicades a aquestes plantacions, gairebé el 65 per cent del total que hi ha a Espanya.