La xarxa de Rodalies tindrà a Lleida més trens i un bitllet únic amb l'AVE

Augmentar el nombre de freqüències de trens i busos amb nous horaris, incorporar un bitllet combinat amb els trens d’alta velocitat i crear pàrquings dissuasius propers a les estacions de la línia de tren de Manresa (R-12). Aquestes són algunes de les propostes per a la futura xarxa de Rodalies de Lleida, que inclourà les línies ferroviàries de la costa (R-13 i R-14), la de Manresa (R-12) i la de la Pobla de Segur. Així ho va avançar ahir el secretari de Mobilitat de la Generalitat, Isidre Gavín, en la reunió de la plataforma per reclamar millores a la línia de Manresa liderada per la Diputació. El president de l’ens provincial, Joan Talarn, va assenyalar que “ara només falta la inversió final perquè es faci efectiva”. A la trobada van assistir alcaldes de les poblacions per les quals passa l’R-12, les cambres de comerç de Lleida i Tàrrega, consells comarcals i sindicats. Gavín va avançar que la proposta de Rodalies de Lleida estarà llesta en dos o tres mesos i analitzarà la demanda dels diferents corredors de transport públic existents per millorar l’oferta actual, amb tren i en bus. Va explicar que l’ATM i la Diputació elaboraran un estudi per crear pàrquings dissuasius (park and ride) propers a les estacions de tren de la línia Lleida-Cervera, que “han d’encoratjar els conductors a aparcar el vehicle privat i connectar amb el transport públic”, va dir. Respecte al bitllet combinat, va avançar que podria implementar-se en la pròximes setmanes, atès que ja hi ha un acord amb Renfe que permetrà als usuaris utilitzar els trens AVE o Avant i la resta de serveis de tren i bus de l’ATM de Lleida amb un mateix bitllet. Va recordar que ja existeix un sistema de Rodalies entre Lleida i Balaguer, a la línia de FGC Lleida-la Pobla, i va posar en relleu l’increment de freqüències de bus que Territori ha implementat en corredors on no hi ha tren com el de Lleida-Alcarràs, Lleida-Alfarràs o Alpicat, amb fins a una trentena de freqüències diàries. Va anunciar l’acord amb Renfe per renovar la flota de trens de Rodalies de Catalunya i un pacte sobre el contracte de serveis, fins ara “inexistent”.

El traspàs de les línies de Renfe de fa una dècada no s’ha complert (vegeu el desglossament). No obstant, va afegir que paral·lelament ja existeix un nou contracte de serveis a punt i acordat, que preveu un pla d’inversions i un calendari. “Hem redactat un contracte adequat per a Renfe per un període de 15 anys de servei que és el temps que cal per amortitzar la compra dels nous combois”, va dir. “No volem esperar al traspàs per idear un projecte ambiciós per a Lleida.” Va recordar que el diàleg amb l’actual Govern de l’Estat permet dibuixar un full de ruta i avançar en altres aspectes com en el projecte del baixador al polígon de Lleida.

Gavín: “El traspàs de fa una dècada va ser un autèntic ‘fake”

Isidre Gavín, va qualificar de fake el traspàs acordat fa una dècada “perquè no s’ha arribat a complir mai, no s’ha traspassat ni un euro i tampoc no es va firmar un contracte de serveis”. Va afegir que dels 4.000 milions previstos al pla d’inversions, l’Estat només n’ha executat un 14 per cent. No obstant, va destacar el “clima d’entesa i col·laboració” amb l’Estat per “refer” el traspàs. Per la seua part, el subdelegat del Govern espanyol a Lleida, José Crespín, va negar que fos un fake i que l’Estat fos el culpable que no funcionin els trens. Va recordar la inversió de tretze milions per a línia de Manresa per suprimir les restriccions de velocitat.

Diputació i Paeria aplaudeixen els compromisos de la plataforma

Per la seua part, el president de la Diputació, Joan Talarn, va posar en relleu la col·laboració institucional per crear la xarxa de rodalies i els compromisos assolits en la reunió de la plataforma de la línia de Manresa. “Ara falta la inversió final perquè sigui realment una xarxa de rodalies.” Va avançar que la plataforma es reunirà d’aquí a sis mesos. Per la seua part, l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, va valorar la reactivació de la plataforma per defensar la línia de Manresa i va apuntar el dèficit a la xarxa ferroviària. “Lleida no té sentit sense un sistema urbà de mobilitat que funcioni bé per donar servei a un territori d’unes 300.000 persones”, va dir.