MEDI AMBIENT GRANS DEPREDADORS
Més d'un milió d'euros per investigar l'ADN de la població pirinenca d'óssos i llops
Per obtenir informació inèdita sobre la seua dieta i l’estat de salut, a més de la filiació || Catalunya, França i Andorra col·laboren en un altre projecte finançat per la UE després d’acabar el programa Piroslife
Els óssos deixen pèl en escorces d’arbres al refregar-s’hi en contra. A la imatge, l’ós Nere a Aran.
Catalunya, França i Andorra col·laboraran en un projecte conjunt per obtenir informació inèdita sobre de la població d’óssos i llops del Pirineu mitjançant una anàlisi del seu ADN. Es tracta d’un nou projecte finançat per la Unió Europea (UE), mesos després de l’acabament del programa Piroslife el mes d’octubre passat. El seu pressupost ascendeix a més d’1,2 milions d’euros, dels quals més de 800.000 procediran d’ajuts comunitaris. L’objectiu és crear una base de dades comuna per al conjunt de la serralada que permeti conèixer la filiació de cada exemplar d’aquestes dos espècies i obtenir-ne dades sobre la dieta i l’estat de salut. Per fer-ho, exàmens de mostres de pèl, excrements i altres restes obtingudes del medi natural inclouran la macrobiota (el conjunt de microorganismes que habita a cada exemplar) i la possible presència de paràsits en aquests depredadors.
El projecte, batejat com Loupo, es beneficiarà de fons europeus del programa Poctefa per a iniciatives de col·laboració transfronterera. El lidera la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i té com a socis la Generalitat, el Conselh d’Aran i els governs de França i Andorra. Les anàlisis de les mostres es faran als laboratoris de la UAB i de Grenoble (França).
El projecte rep el nom de Loupo i el coordina la Universitat Autònoma de Barcelona
Aquests mateixos laboratoris duen a terme des de fa anys anàlisis de l’ADN a partir de pèls i excrements recollits al Pirineu lleidatana. Tanmateix, fins al moment només es feien de forma sistemàtica en el cas dels óssos i la finalitat es limitava a conèixer la filiació entre els exemplars que habiten el nucli central de la serralada (gairebé tots descendents de l’ós eslovè Pyros, que es considera mort).
Per la seua part, França havia elaborat diversos estudis sobre l’alimentació dels óssos en territori gal; mentre que a la serralada cantàbrica van investigar la presència de paràsits en els llops. Així ho va explicar ahir la coordinadora del projecte, Natàlia Sastre, del departament de Ciència Animal de la UAB.
Sastre va puntualitzar que aquesta iniciativa pretén establir una caracterització genètica de les poblacions pirinenques d’óssos i llops, fent servir una metodologia i uns criteris unificats i uns protocols comuns per al conjunt de la serralada. Les anàlisis començaran ben aviat amb mostres de pèl i excrements de llops recollits a França. Les dels óssos començaran a la primavera, moment en el qual surten dels caus després del període d’hibernació.
