La UE amenaça de portar al jutge el dèficit de depuradores, amb quatre pendents a Lleida

Les comarques del pla de Lleida tenen un problema de contaminació de les aigües, i no només a causa dels purins. En aquest cas, l’anomenada contaminació difusa, d’origen principalment ramader, ja té una normativa específica (el decret de dejeccions) que va entrar en vigor a finals d’any en la seua última versió. Un altre tipus de contaminació està afectant també el bon estat de les masses d’aigua en el tram baix dels rius a Lleida i el seu origen és urbà o industrial.

La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre ha detectat a Lleida quatre trams de riu o masses d’aigua afectats per abocaments d’aigua residuals sense depurar. Estan localitzats a Torrefarrera, Vilanova de Segrià, Artesa de Lleida i Alcoletge. En els quatre casos s’incompleix la normativa de la Unió Europea (directiva marc 91/271) sobre depuració de les aigües i n’hi ha quinze casos més en el conjunt de la conca de l’Ebre que estan en aquesta mateixa situació, segons el cap de Planificació de la CHE, Miguel Ángel García Vera. La falta de depuració en aquests quatre casos a Lleida perjudica sobretot la qualitat de l’aigua del riu Segre en el tram que va de la desembocadura de la Noguera Ribagorçana al riu Set. Els informes de la Confederació, recollits en l’Esquema de Temes Importants aprovat aquesta setmana pel Consell de l’Aigua, detallen que en els quatre casos es preveu la construcció d’una depuradora aquest any, tret d’Alcoletge, on ja està llesta però abandonada des de fa anys. La mateixa documentació assenyala a més que hi ha unes altres dos masses d’aigua amb problemes per una depuració insuficient: el riu Sió a Guissona i el riu Corb a Cervera.

Aquesta situació no és exclusiva de l’Ebre ni d’Espanya en l’àmbit de la UE. Per això, la Comissió Europea ha enviat al Govern espanyol un dictamen motivat advertint que si no posa fi a les infraccions les portarà al tribunal de justícia europeu. El dictamen no detalla de quines infraccions es tracta. Segons García Vera, són àmbits o aglomeracions urbanes de més de 2.000 habitants (població equivalent) que havien de comptar amb sistemes de depuració de les aigües residuals el 2005, per la qual cosa s’acumulen quinze anys de retards. Ara es tracta d’actuacions prioritàries, no només de cara a la salut de les aigües, sinó per evitar noves i milionàries sancions (vegeu les claus).

La depuradora d’Alcoletge, abandonada després de fer-la

La depuradora d’Alcoletge està pràcticament acabada però abandonada des del 2012. No només això, sinó que ha estat objecte de diversos actes vandàlics que han deixat les instal·lacions encara en pitjor estat. L’alcalde, Josep Maria Gras, va assegurar aquesta setmana que per a la posada en marxa queda pendent finalitzar un col·lector i el sistema de bombatge. Va afegir que el Govern ha garantit que l’obra comptarà amb una partida als pròxims pressupostos de l’Estat. El projecte depèn de l’empresa estatal Acuamed, si bé quan estigui finalitzat i en marxa passarà amb tota seguretat a mans de l’Agència de l’Aigua.