El patrimoni cultural més fràgil

Un dels tresors més notables i sensibles del pla de Lleida és l’arquitectura popular. Tanmateix, la tenim tan interioritzada que moltes vegades ens passa desapercebuda. Pous, pletes, salts d’aigua, cabanes, marges, bancals i altres elements donen forma al territori i n’expliquen l’economia i l’ús que feien dels recursos naturals. De les tècniques utilitzades, la més comuna és l’edificació en tàpia. No obstant, també és la que està desapareixent més de pressa. Tan aviat com cau l’arrebossat que protegeix el fang sense coure, aquestes construccions queden amenaçades.

La tàpia és la germana més pobra de les edificacions històriques. És la menys protegida i la que, per la seua fragilitat, requereix més conservació. Podem descobrir-la a cada pas a tots els municipis del pla de Lleida. La veiem en pobles donant forma a cases i magatzems, i també a camp obert. Només a Sant Martí de Maldà, l’historiador Miquel Torres en va documentar més de cent fa vint anys.

Es conserven vestigis de construccions en tàpia als primers assentaments dels ibers

La construcció en tàpia és ancestral i ja es troba als primers assentaments ibèrics. És una construcció humil i, si bé hi va haver gent que tenia com a ofici aixecar-les, en molts casos van ser els mateixos agricultors els que les van construir, demanant motllos i el premsadors de terra.

En molts casos només presenten una petita porta i una finestra. En altres, tenen grans finestrals i una gran porta de dos batents. També la trobem combinada amb altres construccions, com és el cas del molí de la Torre de Sant Martí: va començar a l’edat mitjana amb només una torre de guaita de pedra i de planta quadrada, que posteriorment es va ampliar amb un molí de tàpia. Ja a l’edat moderna, es va tornar a ampliar amb carreus de pedra i es va convertir en una masia amb molí i una gran àrea per guardar el bestiar. La Torre, que avui fa visibles aquells tres moments, mostra un fort deteriorament que genera dubtes sobre el seu futur.

Els agricultors han mantingut aquest patrimoni durant generacions i avui diverses associacions impulsen també iniciatives per conservar-lo, entre les quals destaca la que va començar l’any 2000, quan l’arquitecte Josep Mora va crear l’associació Amics de l’Arquitectura Popular.

Vint anys més tard, treballen en aquesta línia des del grup Leader de Ponent i el Grup de Recerques de les Terres de Ponent fins a entitats locals com l’Associació de Patrimoni de Torà i fins i tot grups d’esport com BTT la Segarra. Aquests últims van recuperar la setmana passada l’ermita de la Providència a Briançó. També la Marxa dels Castells pretén donar a conèixer la bellesa del territori de secà mitjançant l’esport.

Davant aquest impuls a la conservació de la tàpia, altres accions recents l’han perjudicat greument. Un exemple d’aquest fet va ser la revisió cadastral que, durant els últims anys, va començar a gravar construccions agrícoles sense ús, algunes de les quals edificacions de tàpia.

Entre els propietaris, no van faltar els que van reduir a un munt de terra i pedres el que havien estat vestigis de l’arquitectura popular. La protecció d’aquests elements és nul·la. Només de forma puntual, algun ajuntament com el de Tàrrega va aprovar el 2009 ajuts de fins a 3.000 euros per recuperar elements del patrimoni històric. A iniciativa de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i amb suport d’entitats com Mascançà, Leader de Ponent i el consell del Pla, els dies 26 i 27 de març se celebrarà a Mollerussa el Congrés de la Tàpia a les Terres de Lleida.

“Haurien de crear incentius per recuperar aquest patrimoni” L’historiador Miquel Torres, president del Grup de Recerques de les Terres de Ponent, serà un dels ponents del congrés sobre la construcció amb tàpia. Considera que “l’administració hauria de fer atractiu per a l’agricultor recuperar aquest patrimoni”, davant de normatives que “només serveixen perquè la gent el destrueixi”. “En lloc de gravar-lo hi hauria d’haver mesures atractives com poder desgravar de la renda les obres per restaurar-lo”, diu. “Tant a nivell de turisme com de la població autòctona, tots hi sortirien guanyant”, conclou.