La Generalitat limitarà les granges en set municipis més per evitar multes de la UE

La Generalitat preveu ampliar a set municipis més de Lleida les restriccions a la construcció i ampliació de granges que aplica ja en els 124 declarats zona vulnerable a la contaminació per nitrats. Una nova ordre del departament de Territori planteja incorporar ara cinc municipis més de la Noguera i, per primera vegada, dos localitats pirinenques, al Pallars Jussà i la Cerdanya lleidatana (vegeu el mapa). La conselleria respon així a un requeriment de la UE, que la va instar a ampliar la superfície on limita o veta el creixement de l’activitat ramadera. D’aquesta manera, espera evitar que el procediment obert el 2018 per incomplir la directiva comunitària sobre aigües acabi en sancions milionàries.

La incorporació d’aquestes set localitats elevaria a 131 els municipis declarats zona vulnerable a Lleida. El projecte d’ordre, que ha iniciat el període d’exposició pública, inclou la Baronia de Rialb com a zona vulnerable de tipus A (ZV-A), on el decret del 2019 preveu les restriccions més grans sobre ampliacions i gestió de purins. Els altres sis es proposen com a zones vulnerables de tipus B, on les limitacions són menors. Es tracta de Bellver de Cerdanya, Castell de Mur, Àger, Artesa de Segre, Vilanova de Meià i Os de Balaguer. En aquesta última la declaració de zones vulnerables ja incloïa el nucli de Gerb.

L’alcalde de la Baronia de Rialb va apuntar a la possibilitat de convocar mobilitzacions

Una primera proposta incloïa només Àger, Artesa de Segre, Vilanova de Meià i Castell de Mur

Els alcaldes es van mostrar sorpresos i preocupats per l’impacte que aquesta mesura pugui tenir en la seua economia, i la majoria van avançar que hi presentaran al·legacions en contra. També sindicats agraris van expressar objeccions i van defensar els esforços del sector ramader en matèria de sostenibilitat.

Aquesta revisió de les zones vulnerables arriba després que l’última, l’any 2015, se saldés sense retirar ni incorporar municipis de Lleida. La Comissió Europea, per la seua part, va qüestionar que no s’incorporessin localitats al considerar que anàlisis de contaminació de les aigües aconsellaven fer-ho. El procés obert afecta diverses comunitats de l’Estat i, en el cas de Catalunya, va respondre al fet que els aqüífers feia més de vint anys que no havien estat objecte de millores.