El Canal d'Urgell abordarà al setembre la modernització de 10.000 hectàrees

La comunitat general de regants del Canal d’Urgell vol tenir llestos al setembre els projectes de modernització d’un 13% de les 75.000 hectàrees de la zona regable. Així ho va dir ahir el seu president, Amadeu Ros, en la jornada Reg i Futur de Mollerussa, en la qual que va instar la Generalitat a “capitanejar” una reforma que podria concloure en 7 anys.

La comunitat de regants del Canal d’Urgell confia a tenir llest al setembre el projecte executiu per a la modernització d’unes 10.000 hectàrees de la zona regable. Així ho va anunciar ahir el president de l’entitat, Amadeu Ros, que va assegurar que “si es completa en 7 anys serà un èxit”. També va remarcar que una vegada s’iniciïn els treballs de millora de les 75.000 hectàrees “hi haurà una revolució perquè tothom ho voldrà, ja que s’haurà aconseguit un bon finançament”. Ros va explicar que en aquests moments també s’ultima l’avaluació ambiental de tota la zona regable, que estarà llesta en sis mesos. Ros va fer aquestes declaracions en la dinovena jornada Reg i Futur, que es va dur a terme al teatre L’Amistat de Mollerussa i que va comptar amb la participació de la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà. Ros va instar la Generalitat a “capitanejar” el projecte de modernització i va assegurar que, si no ho fa, no els importarà anar fins “on convingui” per defensar el seu projecte, ja sigui a Madrid o a Brussel·les.

Per la seua part, Jordà va anunciar que el departament destinarà 1,3 milions d’euros als projectes executius de modernització. En aquest sentit, va remarcar el compromís “ferm i real” del departament a continuar impulsant la modernització dels regadius ja que “l’aigua és futur i s’ha de considerar tan important com l’L9 del metro” de Barcelona.

El president dels regants demana a la Generalitat que “capitanegi” tot el procés

Per aquesta raó, els pressupostos del 2020 destinaran 58,6 milions d’euros a projectes de regadiu a Catalunya. L’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, va instar a estendre la modernització a nivell comunicatiu “per poder explicar molt bé la importància de l’aigua”, mentre que el president del consell comarcal, Rafel Panadés, va apostar perquè l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell expliqui aquesta evolució.

La modernització utilitzarà un sistema sostenible de baix cost energètic. Així, per aconseguir la pressió de l’aigua s’utilitzarà energia fotovoltaica. Només hi haurà un “mínim” de factura elèctrica, que el Canal ha calculat en uns 8 euros per hectàrea i any. Actualment, el cost és de 300 euros per hectàrea i any. El regadiu es farà per aspersió i degoteig i això permetrà ampliar el ventall de cultius d’aquest territori.

La comunitat de regants, tanmateix, vol que la modernització no només afecti el regadiu, sinó que es converteixi en una nova oportunitat per al territori.

Per aquesta raó, va anunciar nous projectes de col·laboració amb la Diputació per “fer efectiu el potencial valor econòmic, social i ambiental de la modernització per al conjunt del territori”, tal com van explicar l’assessora d’innovació i desenvolupament local de la Diputació, Teresa Botagues, i Xavier Díaz, director dels regants del Canal d’Urgell, en la jornada La modernització per a la transformació del territori. Aquesta col·laboració permetrà optimitzar els recursos procedents d’Europa.

Dos exemples de col·laboració són, d’una banda, el projecte Paisatges de Ponent, valorat en 4,7 milions d’euros per a la conservació i millora del patrimoni de Ponent. Subvencionat pel Feder, inclou la millora del recorregut i l’entorn natural de la zona del Canal.

Així mateix, hi ha el projecte Agrobiofood Ponent, que ascendeix a 3,7 milions d’euros i que permetrà identificar els serveis ecosistèmics que presta el sistema agrari i natural de la zona regada pels Canals i executar una prova pilot de modernització amb criteris d’infraestructura verda.

El president de la Diputació, Joan Talarn, va defensar la modernització de l’Urgell com “una proposta innovadora, des del punt de vista de la transformació del territori, la racionalització de l’ús de l’aigua, la reducció del cost energètic i l’adaptació del sistema hidràulic dels canals al nou model climàtic”.