MEDI AMBIENT POLÈMICA
Ressusciten el projecte descartat de l'abocador industrial de Seròs
Calvet ho va anunciar davant d’edils i representants del sud de la comarca || Tres anys després que sentències anul·lessin els permisos de la Generalitat
El conseller de Territori, Damià Calvet, es va reunir ahir amb edils i representants del sud del Segrià per comunicar-los que la Generalitat torna a tenir sobre la taula el projecte de l’abocador de residus industrials de Seròs, anys després que sentències anul·lessin les autoritzacions. Es tracta d’una instal·lació que va generar rebuig a la comarca, especialment de Maials i Almatret. Ara Territori avalua si la documentació aportada pel promotor és suficient per reprendre la tramitació.
Aquest és un projecte que es va plantejar el 2009 i va obtenir tots els permisos de la Generalitat el 2013, paral·lelament a l’abocador de Riba-roja, ja en servei. La construcció va quedar paralitzada per la crisi econòmica, mentre que el consell del Segrià i la comunitat de regants del Segrià Sud van impugnar les autoritzacions. El 2017, un nou promotor, la firma TMA, va rellançar el projecte, encara que no per gaire temps. Aquell mateix any, sentències judicials van anul·lar les llicències ambientals i urbanístiques i el projecte va quedar descartat. Malgrat això, continua en vigor el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Seròs, aprovat el 2015 i que va reservar sòl per a l’abocador a l’extrem sud del terme municipal. Fonts pròximes al projecte van apuntar noves gestions per part de TMA. Val a destacar que els terrenys on es projecta l’abocador, a la zona coneguda com Finca Margarida, van ser adquirits anys enrere per una societat limitada vinculada amb el grup TMA a Sant Cugat del Vallès.
Una instal·lació que va posar en peu de guerra el Segrià El dipòsit de residus industrials de Seròs és un projecte que va estar envoltat de polèmica i va generar rebuig a la comarca. Ara es torna a plantejar just un mes després que l’abocador de Riba-roja hagi iniciat la seua activitat, malgrat les queixes i el malestar del sud del Segrià i de municipis de la Ribera d’Ebre.