Lleidatans confinats a Igualada consideren que el millor és seguir les directrius

El confinament d’Igualada i tres municipis pròxims ha afectat molts lleidatans que viuen amb resignació l’“aïllament” pel brot de coronavirus. És el cas de l’arqueòloga lleidatana Marta Monjo, resident a Vilanova del Camí, amb el seu marit i els seus dos fills, de vuit i onze anys. Funcionària de la conselleria de Cultura a Lleida, Monjo era a casa quan es va decretar el confinament. “Com que s’havia tancat el col·legi, em vaig quedar amb els nens”, assenyala. La família demana “responsabilitat” a la ciutadania per evitar aglomeracions. “He anat a buscar cafè i m’he trobat amb cent persones al súper. Així, el confinament no tindrà cap efecte”, afirma. La principal preocupació és “entretenir” els nens. “Entenen que és una mesura excepcional, però els costa quedar-se a casa”, explica.

El Lleida Llista d’hoquei patins té dos jugadors que viuen a Igualada, el porter de Tremp Lluís Tomàs i el barceloní Oriol Vives, encara que només aquest últim s’ha vist afectat pel confinament. El lleidatà es va desplaçar dijous a la tarda a Gerri de la Sal a passar la quarantena, amb els seus dos fills i la dona, que és doctora a l’Hospital d’Igualada, encara que actualment de baixa de maternitat, poques hores abans que es tanquessin els accessos a la ciutat. Vives, que és monitor a la piscina municipal, sí que es troba confinat al seu domicili amb la seua dona, professora d’institut.

“Vam sortir a comprar dijous perquè teníem la nevera buida i des d’aleshores no hem sortit. Cal seguir les directrius, és el millor i ho hem de complir al peu de la lletra, no hi ha més. Cal estar tranquils, llegir, jugar a la PlayStation, mirar Netflix i carregar-te de paciència”, apuntava ahir.

Maite i la seua mare, molt vinculades a Sant Romà d’Abella (Pallars Jussà), estan confinades a casa, a molt poca distància de l’hospital d’Igualada. “Tens sensació d’impotència”, afirma, i destaca que “la gent està inquieta, molts treballadors de l’hospital viuen en aquesta zona”.

“La germana d’una amiga de la meua mare ha estat quinze dies a l’hospital, i diumenge vam dinar amb elles”, assenyala. La Maite, que és administrativa d’una gestoria, treballa des d’ahir a casa.