MEDI AMBIENT DEJECCIONS RAMADERES
Castell de Mur al·lega contra la zona vulnerable del Jussà
L’ajuntament argumenta que hi va haver un error en el mostreig
L’ajuntament de Castell de Mur ha aprovat aquesta setmana en un ple extraordinari les al·legacions contra l’ordre de la Generalitat d’ampliar les zones vulnerables per nitrats, que afecta el municipi i comportaria restriccions a la construcció i ampliació de granges i limitaria l’ús de purins com a fertilitzants. La nova ordre del departament de Territori planteja incorporar set municipis més de Lleida i eleva la xifra a 131, entre aquests Castell de Mur.
L’alcalde i president del consell, Josep Maria Mulloll, va explicar que els “mostrejos que va dur a terme l’ACA el febrer del 2018 no són els adequats” i per això van aprovar en el ple que es deixi sense efecte la declaració del municipi com a zona vulnerable a causa d’un possible error en el mostreig que va fer augmentar la concentració de nitrats. Va explicar que el punt de mostra no pot ser representatiu per la ubicació, al trobar-se a 24 metres lineals de llac de Terradets, on es recull l’aigua del riu Noguera Pallaresa i de molts dels regadius de la Conca de Tremp.
La Generalitat ha allargat els terminis d’informació de projectes exposats al públic com aquesta ordre
“Exigim una nova ubicació del punt de seguiment dels aqüífers de la conca de Tremp, que sigui més representatiu del nostre municipi”, va dir. En aquest sentit, va explicar que de les tretze mostres recollides per l’ACA al municipi des del 2000 al 2018, la concentració mitjana de nitrats a l’aigua va ser de 49,1 mil·ligrams per litre, i la del febrer del 2018 va ser de 20,5 mil·ligrams per litre, “molt per sota del màxim”, va dir.
Mulloll va explicar que el municipi de Castell de Mur té una cabanya de 2.169 animals en quatre tipus d’explotacions ramaderes, dels quals els 1.640 són porcs; 281, boví; 220, ovelles, i 28, cabres, en una superfície agrícola de 1.877 hectàrees, el 30% de la superfície total.
El 63% de les hectàrees són agrícoles i de pastures permanents i el 37% són terres de cultiu (587 hectàrees d’herbacis, 78 de fruiters, 43 d’oliveres i dos de vinya).
El projecte d’ordre ha iniciat el període d’exposició pública i els alcaldes dels nous municipis afectats de Lleida també estudien presentar-hi al·legacions en contra, igual que els sindicats agraris, que van expressar objeccions i van defensar els esforços del sector ramader en matèria de sostenibilitat.
La Comissió Europea va qüestionar que no s’incorporessin més localitats com les finalment incloses, al considerar que les anàlisis de contaminació de les aigües aconsellaven fer-ho.