Presó per construir una casa en zona protegida al Pont de Suert

L’Audiència de Lleida ha condemnat dos germans a un any i vuit mesos de presó per un delicte contra l’ordenació del territori per construir una segona residència en una zona de protecció especial pel seu valor natural al Pont de Suert. La sentència, que confirma la pena imposada en primera instància pel Jutjat Penal 3 de Lleida, rebutja el recurs dels acusats i constata que els dos, a més de la pena de presó, han de ser inhabilitats durant el mateix període de la pena a les seues activitats professionals, arquitecta tècnica i constructor i promotor. Segons la resolució, ha quedat demostrat que l’acusat va fer obres a una borda familiar per adequar-la a una residència, amb una llicència que va tramitar la seua germana, també processada, i que va incomplir, ja que la normativa només permet que aquestes construccions siguin per a ús agrícola i no residencial. La llicència, segons la sentència, va ser concedida per l’ajuntament únicament per al manteniment de l’edifici. Tanmateix, els tècnics municipals van comprovar que la borda havia estat habilitada com a habitatge, malgrat que l’acusat ho va negar durant el judici, encara que finalment va admetre que no té cap relació amb l’activitat agrícola i que va fer les obres per si en el futur canvien les lleis i els seus fills poden destinar-la a usos no agrícoles.

En aquest sentit, l’Audiència argumenta que els acusats, un com a promotor i constructor i una altra com a directora tècnica de l’obra, van dur a terme “obres de construcció en un terra no urbanitzable d’especial protecció, tractant-se d’obres manifestament no autorizables”, la qual cosa, remarca, encaixa en el delicte pel qual han estat condemnats.

El tribunal inhabilita els acusats, arquitecta tècnica i constructor, per a les seues professions

A més de la pena de presó, el tribunal ha inhabilitat els dos acusats per a l’exercici de les seues professions durant un any i vuit mesos i els imposa el pagament d’una multa de 3.600 euros a cadascun. La sentència no podrà ser recorreguda i ja és ferma.

Una borda que tenia habitacions i una antena de televisió

La sentència assenyala que el director general d’Ordenació de Territori i Urbanisme va incoar un expedient de legalitat urbanística en el qual va qualificar les obres d’ilegalizables perquè la normativa rebutja l’ús residencial d’aquestes construccions i només es permeten les obres de conservació de les bordes. Els informes dels pèrits van constatar que a la borda en qüestió es van fer una sèrie de modificacions que extralimitaven la llicència concedida, com una antena de televisió, la subdivisió d’una planta mitjançant envans per crear dependències, l’obertura de finestres i fins i tot una terrassa pavimentada. Segons la interlocutòria, l’estructura ja no és només un magatzem agrícola sinó que compta amb serveis bàsics d’un habitatge com cuina, menjador i servei, cosa que contravé la llei.