Els parcs eòlics paguen 1,4 milions d'euros a l'any als 8 municipis que els acullen a Lleida

Els vuit municipis que acullen parcs eòlics a Lleida reben cada any una mitjana d’1,4 milions d’euros de les empreses promotores. Ara, una desena de projectes per desplegar nous molins a les comarques del pla reobren el debat sobre l’impacte d’aquestes instal·lacions i les compensacions que rep el territori. Els promotors plantegen construir molins de fins a 200 metres d’altura, molt més grans que el que s’havien instal·lat fins ara.

Els alcaldes d’Almatret, la Granadella, Bellaguarda, Fulleda, Tarrés, Vallbona de les Monges, Sant Guim de Freixenet i Talavera no veuen inconvenients als molins després de conviure-hi durant anys. En canvi, destaquen l’avantatge que representa disposar d’entre 50.000 i 380.000 euros a l’any, unes quantitats importants per a municipis que compten amb una població d’entre 85 i 712 habitants.

Una plataforma considera “engrunes” les retribucions per acollir molins i creu que són perjudicials

“Som un poble de menys de 250 veïns amb els recursos d’un de 700”, resumeix Elisabet Riera, alcaldessa de Vallbona de les Monges. Allà les aportacions dels parcs eòlics suposen el 40% dels ingressos ordinaris, percentatge que s’eleva al 50% a Fulleda i Tarrés. Part d’aquests fons paga des de factures de la llum fins a obres i celebracions. També sufraguen inversions a llarg termini com projectes de desenvolupament econòmic i subvencions per combatre la despoblació que afecta la majoria dels municipis rurals (vegeu el desglossament). La retribució que reben els ajuntaments dista de ser homogènia. La cobren en concepte d’impostos com el de béns immobles de característiques especials (BICES) i el d’activitats econòmiques (IAE); i també en virtut de convenis amb les empreses que varien a cada localitat. Així doncs, Almatret va rebre prop de 380.000 euros el 2019 pel seu parc de vint-i-cinc aerogeneradors; davant els 300.000 que cobra la Granadella, amb més de quaranta. Aquest últim va encapçalar anys enrere una associació de municipis amb molins de vent, la principal comesa dels quals era aconseguir un marc retributiu avantatjós i unificat per a tots.

L’entitat va intentar sense èxit que la Generalitat l’establís per llei, mentre que una nova plataforma que critica la proliferació de projectes eòlics a la Segarra i el seu entorn creu que el model actual no va més enllà d’“engrunes en forma de donacions caritatives per part de les empreses promotores”. La plataforma d’afectats per la concentració de parcs eòlics (PACA) creu que la situació actual “destrueix el territori sense beneficis per als municipis”.

Diners per intentar frenar la despoblació rural

Part dels diners que els ajuntaments reben dels parcs eòlics s’utilitzen per combatre la despoblació, una tendència comuna a tots ja abans d’acollir molins. La Granadella, que rep aproximadament 300.000 euros a l’any, va ser pionera a reinvertir part dels ingressos en promoció econòmica. Va crear el Centre de la Cultura de l’Oli i ajuts per rehabilitar habitatges i a autònoms.

A Bellaguarda, els 100.000 euros a l’any que li aporten catorze molins faciliten el servei de menjar a domicili per a persones grans que viuen soles. Els més de 100.000 que rep Tarrés han permès obrir La Ferreria, que exposa eines agrícoles. Així mateix, va aportar 50.000 euros per a una escola bosc, una iniciativa privada però que suposava dos llocs de treball i la possibilitat d’atreure famílies amb nens al poble. Pel que fa a Talavera, atorga a més de trenta nens, nenes i joves ajuts de 80 euros a l’any quan estan en escoles bressol i de 300 euros als universitaris.