Diari del caòtic retorn d'un lleidatà des del Senegal. Capítol I (de 6)

Josep Masbernat és un veí de Juneda de 29 anys que va decidir marxar al Senegal a mitjans de febrer perquè, segons explica a SEGRE, volia conèixer món i desconnectar després de finalitzat un contracte laboral. Ha explicat en un diari de sis capítols la seua odissea per tornar a casa en temps de pandèmia.

Capítol “I” (de 6)

Diumenge 12 d'Abril de 2020:

Tot va començar perquè el dissabte em vaig adonar que Vueling havia cancel·lat el nostre vol de tornada que estava previst a mitjans de maig, i hi havia suspesos vols mínim fins al juny i juliol.

Llavors vaig decidir trucar a l’ambaixada espanyola al Senegal i em van dir que estaven organitzat un vol de repatriació a Espanya amb destinació Alicante, i que després d'aquest no hauria mes vols de repatriació i no podríem tornar amb molt de temps fins a recuperar la normalitat. Després de meditar molt vaig decidir marxar. El problema principal d'aquesta opció es que jo estava a Abene, un petit poble de platja que fa frontera amb Gambia, on havia aterrat en arribar a l’Àfrica, i el vol que havia d'agafar era el de Dakar-Alicante, i Dakar el tenia a 14 hores de cotxe aproximadament. A més, la circulació estava prohibida a tot el país, a més del toc de queda de 20h a 6 del matí tots els dies

L’ambaixada em demanava que m’espavilés per trobar un taxi a Abene que em portés fins a Dakar tenint en compte la dificultat de circulació, i l'elevat cost d'un servei de taxi així. Vaig demanar un permís de circulació excepcional. Mentrestant intentava aconseguir un cotxe a un poble on tots els taxis son motos que fan trajectes de menys de 20 km normalment. L’empresa que gestionava els vols va doblar els preus del vol de 500 a 1.000 aproximadament. Aquí va ser el primer cop que vaig donar per perduda la tornada a casa. Jo no podia pagar el vol abans d’assegurar una manera d'arribar a Dakar que no era gens fàcil i l’ambaixada no em volia ajudar amb això i a sobre després em van pujar el preu. En comptes de donar-me per vençut vaig muntar un “pollastre” a l’ambaixada i a l'empresa a través de correus i vaig aconseguir que em baixessin el preu durant 24 hores, llavors van tornar a pujar com havien fet.

Finalment no vaig aconseguir ni taxi ni permisos de circulació a temps, i vaig demanar al consolat contactes de gent a prop meu amb el mateix problema i em van posar amb contacte amb un noi senegalès que viu a Espanya, que estava a la mateixa situació que jo i anava des de Bignona a Dakar i ja tenia els permisos, el taxi i el xofer tancats.

Així que vaig trucar a l’ambaixada i vaig aprofitar el seu permís després d'acordar compartir despeses amb aquest bon home. Ara ja tenia un permís per arribar a Dakar, però em faltava el permís per arribar a Bignona, que ho tenia a 70 km aproximadament, llavors s'acabava el termini per comprar el vol al preu rebaixat i em vaig tindre que arriscar a comprar el vol.

Vaig trobar xofer amb moto per arribar a Bignona però no podia aconseguir els permisos perquè era diumenge i jo havia de sortir dilluns, ja que el viatge al qual m'havia afegit començava dimarts a les 6 del matí. Ho vaig intentar però no vaig aconseguir el permís i em trobava poc recolzat des de l’ambaixada, sense solucions. Així que vaig decidir que sortiria l'endemà a peu a provar sort.

Josep Masbernat

>Diari del caòtic retorn d'un lleidatà des del Senegal. Capítol 1 (de 6)

>Diari del caòtic retorn d'un lleidatà des del Senegal. Capítol 2 (de 6)

>Diari del caòtic retorn d'un lleidatà des del Senegal. Capítol 3 (de 6)

>Diari del caòtic retorn d'un lleidatà des del Senegal. Capítol 4 (de 6)

>Diari del caòtic retorn d'un lleidatà des del Senegal. Capítol 5 (de 6)

>Diari del caòtic retorn d'un lleidatà des del Senegal. Capítol 6 (de 6)