DEMOGRAFIA ANÀLISI
Vuit de cada deu municipis lleidatans han perdut població en l'última dècada
En 79 de les 231 localitats, el decreixement supera el 10 per cent dels veïns || El coronavirus posa en evidència els avantatges de les comarques rurals enfront de les ciutats, on hi ha més contagi
Imatge d’arxiu de Talarn, el que més població ha guanyat.
Les comarques de Lleida perden població de forma lenta però continuada des de fa anys. El saldo en l’última dècada és negatiu amb 4.838 veïns menys, la qual cosa dóna una mitjana de prop de cinc-cents cada any. Al marge de la despoblació rural, aquesta pèrdua coincideix amb els anys més greus de la crisi, que va implicar una forta emigració d’estrangers de tornada als seus països i de lleidatans a la recerca d’oportunitats, i també amb els de l’inici de la recuperació. A data d’avui, no se sap encara com impactarà l’actual crisi sanitària en l’evolució de la demografia, però el punt de partida és que vuit de cada deu municipis de Lleida han perdut veïns en els últims deu anys.
LES CLAUS
- Els que més població guanyen. Talarn és el municipi que ha guanyat més població en relació amb el 2010. En concret, té un 48% més de veïns. El segueixen Alcoletge i Alcarràs, amb un 21% i un 18% més de població en deu anys.
- Els que més en perden. A l’altre extrem tres municipis de tres comarques diferents són els que han perdut més població. Són Cabanabona, a la Noguera; Bovera, a les Garrigues, i la Vansa i Fórnols, a l’Alt Urgell.
- Els que es mantenen. En canvi, Estamariu, Alcanó i Soses van tancar el passat 2019 amb la mateixa població que fa una dècada.
- Comarques. A l’Alta Ribagorça els tres municipis han perdut població. A les Garrigues, tots els municipis excepte les Borges també han decrescut, igual que a l’Alt Urgell, amb l’excepció d’Estamariu. A la Noguera només han guanyat població cinc localitats; al Jussà, el Sobirà, el Pla d’Urgell, el Solsonès i l’Urgell, tots els municipis n’han perdut excepte tres. A la Segarra i Aran, tots menys quatre, i al Segrià, 19 dels 38 municipis n’han guanyat.
- Capçaleres de comarca. Només Lleida, Balaguer i les Borges han guanyat població en l’última dècada: 1.569; 396 i 38 veïns més, respectivament.
Només quaranta-sis han guanyat població i tres més s’han quedat igual que el 2010. Segons dades estadístiques recollides per l’àrea de Cooperació Municipal de la Diputació, els altres 182 municipis de Lleida han decrescut en població. En general, és un descens lleu i sovint la marxa d’una família d’un poble amb pocs habitants ja decanta la balança. Tanmateix, segons constata Jordi Latorre, vicepresident primer de la Diputació i responsable polític de Cooperació Municipal, en molts casos s’ha de sumar a aquest saldo negatiu l’envelliment de la població, fet que implica que el relleu a les petites localitats no està garantit.
Latorre adverteix que 79 dels 231 municipis de Lleida han perdut en aquesta dècada més d’un 10 per cent de la població. Aquesta i altres dades han portat l’àrea que dirigeix a buscar fórmules per revertir la tendència a la despoblació. Per això, els pressupostos del 2020 han consignat un milió d’euros i un altre més per als municipis i pobles del Pirineu, “però espero reunir més diners”, assenyala, cosa que implica aconseguir que l’Estat permeti a les corporacions locals disposar dels romanents de l’any anterior per a finalitats que no siguin cobrir el deute, una norma derivada de la reforma local en plena crisi després del 2008.
La nova càtedra de la Universitat de Lleida sobre la despoblació ha de contribuir a dissenyar polítiques de discriminació positiva més enllà dels plans sectorials.
JORDI LATORRE - Vicepresident 1r de la Diputació de Lleida
La crisi causada pel coronavirus pot contribuir a alleujar la despoblació rural?
La crisi sanitària ha demostrat que les grans aglomeracions estan plenes de riscos i rigideses i, alhora, que als pobles es pot viure bé i treballar amb mitjans adequats. El nou escenari postcrisi pot suposar noves oportunitats per a les comarques rurals.
El ple de la Diputació va aprovar divendres un import de quinze milions d’euros en ajuts als ajuntaments per pal·liar els efectes del Covid-19. La pandèmia pot afectar els projectes sobre la despoblació?
No. És important que l’Estat autoritzi que les corporacions utilitzem el romanent de tresoreria per a altres finalitats que amortitzar deute. Volem suplementar amb això les partides contra la despoblació rural. Els plans de suport de la Diputació acabaran posant 35 milions d’euros a disposició dels ajuntaments sense distincions.
Què preveuen impulsar amb aquests diners?
Necessitem bones iniciatives, projectes potents contra la despoblació. Iniciatives municipals que facin que els pobles siguin atractius per viure-hi i treballar-hi. Per exemple, pel que fa a noves tecnologies, connectivitat o sobre generació energètica. Els plans que es van aprovar divendres també tenen a veure amb la despoblació, ja que un dels criteris per atorgar ajuts és la pèrdua de població. Per exemple, el pla de salut afavoreix els municipis amb risc de pèrdua de població. En el pla de cooperació de l’any passat, el 70 per cent dels ajuts eren un import fix igual per a localitats grans i petites, la qual cosa ja és una discriminació positiva. També passa amb les comarques: un 40 per cent de les ajudes va destinat a les que tenen municipis de menys de mil habitants.
Quines altres polítiques es poden impulsar al marge de finançar projectes?
En això hem de participar totes les administracions i la nova Càtedra de la Universitat de Lleida sobre despoblació rural ha d’ajudar-nos a afavorir la repoblació d’aquestes zones. Ens ha d’ajudar a definir els motius de la despoblació i dissenyar les accions per transformar-la.
Quan tenen previst convocar els ajuts?
Si podem, al ple del mes de maig. Som ambiciosos, volem que hi hagi més diners per als municipis, però no està a les nostres mans.
Han preguntat als municipis si volen créixer?
Hem estat treballant amb ells. Un equip del departament ha estat treballant en la detecció de les seues necessitats i està acabant de definir tota la informació que s’hi ha aportat.
Si s’ha de repoblar municipis, s’haurà de comptar amb habitatges.
Al territori hi ha habitatge i serveis públics disponibles. S’ha de treballar amb el propietari de l’habitatge privat i canviar la llei d’Urbanisme perquè no hi hagi tants condicionants per a la construcció de més habitatge.
