Els pobles més petits exigeixen flexibilitat en el desconfinament

Els pobles petits reivindiquen flexibilitzar el desconfinament ara que el Govern central ja planteja la desescalada davant l’evolució favorable de la pandèmia del coronavirus. En aquest sentit, l’Associació de Micropobles demana mesures específiques per a un desconfinament adaptades a la realitat dels municipis petits. El seu president i alcalde de Torrebesses, Mario Urrea, va explicar que la desescalada no ha de ser igual en ciutats de 100.000 habitants amb un terme de 10 quilòmetres quadrats que en pobles de 200 veïns amb una extensió de 30 quilòmetres quadrats. Per això, va remarcar que les característiques del territori han de marcar aquestes mesures.

Va assenyalar que ha parlat amb la consellera de Salut, Alba Vergés, que està “d’acord amb un desconfinament flexible”, ja que “Igualada i Torrebesses no tenen res a veure”. Va assenyalar que els micropobles consideren que el confinament s’hauria d’haver fet d’una altra forma i va assegurar que l’aïllament “s’ha respectat molt”. Val a recordar que 75 municipis de Lleida no han registrat casos de coronavirus, en la gran majoria localitats amb pocs habitants (vegeu SEGRE de diumenge). Així mateix, va alertar que quan s’autoritzin els desplaçaments a segones residències s’haurien d’incrementar serveis com els consultoris.

Per la seua part, l’alcalde de la Pobla de Cérvoles, Jaume Estradé, es va mostrar partidari que “el desconfinament s’adapti a cada municipi o comarca”. A l’Urgell, la majoria d’alcaldes són partidaris d’aplicar mesures més flexibles i el primer edil de Sant Martí de Riucorb, Gerard Balcells, va destacar que “la densitat de població és diferent i no tenim transport públic ni aglomeracions”, informa Segre Tàrrega.

L’alcalde d’Esterri d’Àneu, Pere Ticó, va demanar que es tinguin en compte les zones amb molt d’espai natural i baixa densitat de població. Així mateix, l’alcaldessa de Bassella, Cristina Barbens, aposta per regular les sortides per franges horàries per evitar que els nens i els avis coincideixin amb altres adults. Urrea es va referir també a la sortides dels menors de 14 anys i va considerar que als pobles no té sentit limitar-les a 1 quilòmetre de distància perquè els nens “poden agafar un camí cada un i no trobar-se”.