ESNOTICIA
El virus es cola en dos de cada 10 residències de Lleida i en 13 hi ha hagut més de 5 casos
Salut ha portat a terme 1.783 tests en 14 dels 20 centres afectats i el 44% dels usuaris ha donat positiu || Els sindicats denuncien que el sector està precaritzat i és la ‘ventafocs’ del benestar
La residència d’Àger, una de les primeres i més afectades pel coronavirus, on els usuaris han començat a sortir al carrer aquesta setmana.
Lleida té 87 residències per a la tercera edat distribuïdes a tot el territori i el coronavirus s’ha colat en un total de vint, tant del pla com del Pirineu, i ha causat desenes de morts en una xifra difícil de determinar per la falta de transparència d’alguns centres i les variacions del còmput que aporta la Generalitat. Això suposa més d’un 20% d’afectació en aquests centres assistencials, especialment vulnerables al virus del Covid-19 des que va arribar a la Península.
En tretze de les residències afectades el nombre de casos supera els cinc, de manera que pot parlar-se de brot, segons fonts consultades per aquest diari. L’últim informe de la conselleria assenyala que la crisi del coronavirus ha deixat a Lleida 28 morts en residències a Lleida i 4 al Pirineu, però aquest recompte no contempla els usuaris d’aquests centres que han mort als hospitals.
“No tots serveixen per treballar en això. No hi ha empatia. Jo he plorat quan arribava a casa”
En total hi ha hagut a les comarques de Ponent i el Pirineu més de 160 defuncions als centres sanitaris a causa del coronavirus i si l’estadística a Lleida segueix la progressió europea, la meitat dels morts vivien en residències.
De fet, l’última xifra aportada per la Generalitat en aquest sentit eleva a 85 el nombre d’usuaris d’aquests centres traspassats per la pandèmia. I la dada és del 13 d’abril.
El mateix dia, la conselleria de Salut va assumir la gestió de les residències, que fins llavors havia anat a càrrec de la conselleria d’Afers Socials. La seua especial vulnerabilitat ha portat que les residències siguin dels primers centres a rebre de forma generalitzada tests per conèixer l’afectació dels usuaris i els professionals. Segons la conselleria de Salut, fins divendres s’havien fet tests a 1.783 persones, de les quals 813 són residents i 970 treballadors de 14 dels 18 centres analitzats. Els resultats disponibles assenyalen que el 44% d’usuaris i el 19,18% dels professionals dels centres garbellats han donat positiu.
Les residències han estat la baula més feble de la societat actual davant de l’arribada de la pandèmia. El Govern central va prohibir el 12 de març l’entrada de visites a aquests centres, però el virus ja estava dins. La falta de previsió i d’equips de protecció en alguns casos durant els primers dies i setmanes de contagi sumada als dèficits que arrossega el sector han confluït en la tempesta perfecta.
Els sindicats denuncien que les residències són la ventafocs de l’Estat del Benestar. Professionals de l’atenció social asseguren que un treballador social en nòmina de la conselleria d’Afers Socials i Famílies cobra menys que un de Salut o d’Educació. Personal en ocasions poc format i amb llargues jornades o contractes de molt poques hores completen l’equació.
El model econòmic del sector, on la majoria de les places són privades (a Lleida, la meitat), fa que les empreses que gestionen alguns centres busquin beneficis abans que atenció. Algunes firmes d’altres sectors com la construcció o bé fons d’inversió estan darrere d’alguns centres.
“El sector està abandonat”, assegura T., tècnica en gerontologia en una residència privada del Segrià que prefereix no revelar el seu nom. “La direcció del centre vol que funcionin les finances, no té empatia ni afinitat amb aquest sector. No tothom serveix per a això. No tots saben fer-ho, això. He plorat sovint a l’arribar a casa. Crec que deuen haver mort de divuit a vint ancians. Són avis molt agraïts”, afirma.
Malgrat tot, la majoria de les residències han superat la prova i en alguns casos no era fàcil. La d’Alcarràs és una de les més grans, amb 197 usuaris i cap contagi, segons l’alcalde, Manel Ezquerra. “Van prendre moltes mesures de precaució” quan el virus sortia, i “té 150 treballadors. Desinfectem l’entrada cada dia i al jardí fan el mateix dos vegades per setmana. Exèrcit i Generalitat han netejat el centre tres vegades i n’hem demanat una altra”.
Per als sindicats, el drama de les residències té el seu origen en els baixos sous i les llargues jornades, així com en les retallades de l’última dècada i la falta de control. “Ara ja està més controlat però ha estat un escàndol”, afirmen.
