La meitat de les places de les residències són d'iniciativa privada

La falta d’equips de protecció, de tests i d’un protocol clar després de l’arribada del virus va ser determinant per als contagis en nombroses residències (20 a Lleida). Els sindicats denuncien que el sector està precaritzat i és un dels que més queixes acumulen davant de la Inspecció de Treball. “Al gener haurien hagut de començar a preparar-se”, opina Helena Motos, de CCOO. Però el material va arribar durant les primeres setmanes gràcies a donacions. A més, és un sector en mans principalment privades, encara que la titularitat sigui pública, i les empreses han d’equilibrar les seues balances. De fet, companyies procedents de sectors com la construcció o la neteja i fins i tot fons d’inversió han entrat en aquest mercat, la qual cosa no afavoreix una gestió propera a l’usuari. El sindicat reclama controls i auditories a aquests centres. Antonio Ordóñez, d’UGT, destaca que “és un dels sectors més mal pagats”, amb salaris de mil euros per 40 hores setmanals, “i un dels més foscos en la seua gestió”.

“Hi ha empreses que busquen fer negoci gràcies a convenis que faciliten els sous baixos”. El primer error és que “no són una continuïtat de la conselleria de Salut. La d’Afers Socials no ha controlat a aquests centres. Veurem què passa ara”.

Per a Núria López, doctora en geriatria i directora de la unitat sociosanitària i de la residència de la Fundació Sant Hospital de la Seu, aquesta crisi ha demostrat que “les residències han d’estar coordinades de forma directa per Salut. La visió social i mèdica de les persones de la tercera edat ha d’anar de la mà. Que la coordinació depengués només d’Afers Socials va ser un error”.

Marisa Regany, responsable d’infermeria i continuïtat assistencial de l’Atenció Primària a Lleida, afirma que aquesta “pandèmia ens farà replantejar molts temes com a societat”.