El Pirineu compta amb un miler de trencalossos, un dels ocells més amenaçats d'Europa

Els Pirineus d'Espanya, Andorra i França acullen un miler de trencalossos, un dels ocells més amenaçats d'Europa. Així ho ha establert el primer model poblacional integrat (IPM) que s'ha realitzat d’aquesta espècie a la zona pirinenca, recentment publicat a la revista Ecological Monographs. En aquest estudi, liderat per l'Institut de Recerca en Recursos Cinegètics (IREC) del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), ha participat una investigadora de la Universitat de Lleida (UdL).

La professora de l’Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària (ETSEA) de la UdL M. Àngels Colomer ha col·laborat amb l'equip encapçalat per Antoni Margalida, ex professor de l’ETSEA i actual investigador del CSIC. L'IPM determina per primera vegada la població del trencalòs per franges d'edat, estimant els principals paràmetres que influeixen en la seua dinàmica poblacional.

Per fer-ho, s'han utilitzat les dades d'un estudi a llarg termini, realitzat entre 1987 i 2016 en els tres països, amb les xifres anuals de territoris amb reproducció i productivitat, combinant-les amb dades de seguiment mitjançant captura, marcatge i observació posterior de 150 individus al llarg de 30 anys. Els resultats de la recerca mostren una resposta dens-depenent de la supervivència juvenil, la productivitat i la supervivència dels adults, el que condueix a un menor creixement de la població a mesura que aquesta s'incrementa.

Les dades assenyalen que la població del trencalòs al Pirineu se situa entre 937 i 1.119 exemplars, dels quals el 36% pertanyen a la fracció reproductora. Tot i que aquesta franja ha experimentat un augment mitjà del 3,3% anual en el període d'estudi, la taxa d'increment poblacional s'ha reduït al 2,3% durant l'última dècada. "Tot i haver més parelles, fracassen més en la reproducció", explica Margalida.

En el treball ha participat també personal tècnic del Govern d'Aragó, la Generalitat de Catalunya, la Diputació Foral de Navarra i la Ligue pour la Protections des Oiseaux (LPO) francesa. A les conclusions afirmen que aquest estudi els ha permès identificar "importants problemes de conservació relacionats amb el maneig dels punts d'alimentació suplementària i l'expansió geogràfica d'aquesta població" de trencalossos.