ERC busca un govern sòlid i s'obre a un tripartit a Cervera després de la moció de censura

ERC, CUP i Solucions i Futur (SiF) van presentar ahir a l’ajuntament de Cervera la moció de censura contra l’actual alcalde de JxCat, Ramon Augé, per la qual cosa avui dimecres està previst que es publiqui la convocatòria d’un ple extraordinari en deu dies hàbils. Tot apunta que es podria celebrar l’última setmana de maig. El promotor de la moció i candidat a alcalde, Joan Santacana (ERC), va manifestar que “cal buscar un govern sòlid i intentarem que sigui al més ampli possible entre les formacions que ens han donat suport i que vulguin ser al nostre costat”, per la qual cosa no va descartar un possible tripartit després de les futures negociacions.

Els tres portaveus dels partits que promouen la moció van coincidir a assenyalar que és fruit de la debilitat d’un govern en minoria. A més, la portaveu de la CUP, Mireia Brandon, va criticar que el govern d’Augé “ha estat opac amb la població i amb els edils de l’oposició”. En el mateix sentit, el representant de SiF, Joan Prat, va manifestar que “la falta de comunicació va acabar amb l’acord PDeCAT”. Tant la CUP com ERC van afegir també que respon als resultats de les eleccions municipals de l’any passat, que van resultar en una majoria d’esquerres i republicana.

Aquesta és la primera moció de censura a Cervera de la democràcia. El fet més semblant va tenir lloc l’any 1998 després de morir el llavors alcalde de CiU, Ramon Balcells, que governava amb el PP. Mesos abans havia estat alcalde en funcions el portaveu del PP, Ramon Sisquella. A l’hora de presentar un nou alcalde no hi va haver acord entre CiU i Partit Popular. Això va facilitar que l’oposició (ERC, AIPN i PSC), amb el vot d’un dels tres edils del PP, facilités que Joan Miquel Camacho fos el nou primer edil.

Primera moció en una capital de comarca tret de Lleida ciutat A la Segarra l’única moció de censura va ser el 2005 a Torà durant el mandat de l’actual alcalde d’ERC, Magí Coscollola. Un edil de la seua formació va donar suport a la candidata de CiU, Mercè Valls, com a nova alcaldessa. A cap capital de comarca, a excepció de Lleida, on el socialista Antoni Siurana va prendre l’alcaldia a Manuel Oronich (CiU), el 1989, hi ha hagut mocions de censura. Sí que n’hi va haver al consell del Sobirà l’estiu passat contra Gerard Sabarich, rellevat per Carles Isús. Divendres es debatrà la moció de Maldà i se’n planteja una altra a Ponts, que seria la segona. N’hi ha hagut a Gimenells, Aitona, Alfarràs i la Pobla de Segur, entre d’altres.