Una resolució a favor de revertir centrals atia reivindicacions al Pirineu

Una sentència de l’Audiència Nacional que avala el traspàs de preses i embassaments a l’Estat una vegada expira la concessió ha revifat reivindicacions al Pirineu. La resolució judicial, del mes de febrer passat, desatén un recurs de la concessionària de la central de Lafortunada, a Osca, davant la decisió del Govern espanyol d’exigir el traspàs. Això ha motivat preguntes parlamentàries sobre els terminis de reversió d’altres instal·lacions, mentre que els municipis amb hidroelèctriques reclamen conservar els ingressos derivats de taxes, impostos i cànons, sigui qui sigui el titular. L’Associació de Municipis Afectats per Centrals Hidroelèctriques i Embassaments de Lleida, que reuneix 35 municipis, exigeix que si l’Estat assumeix centrals, aboni impostos com IBI, BICES i IAE, així com taxes i cànons que ara paguen les empreses hidroelèctriques. El president de l’entitat i alcalde de Lladorre, Salvador Tomàs, va apuntar que aquests ingressos són vitals per als municipis amb centrals, i va exigir un acord amb l’administració. També va reclamar claredat a l’hora d’establir els terminis i dates en què expiren les concessions, en principi de 75 anys, pròrrogues incloses, encara que persisteixen dubtes sobre si es compten des de la posada en marxa o des de l’any 1986, data de l’última llei d’Aigües. Tomàs va indicar que algunes es podrien traspassar en dos o tres anys, mentre que en d’altres la concessió s’allargaria fins al 2060. Cal recordar que diversos municipis del Pirineu i partits com ERC han sol·licitat que les centrals passin a ser públiques a partir del 2023, any en què expirarien algunes concessions de centrals del Sobirà i la Ribagorça. Els republicans han reclamat aquesta setmana al Govern espanyol saber quan està prevista la reversió de les centrals de Cabdella, Seròs, Sossís, Talarn, Camarasa, Pobla, Molins, Sant Llorenç de Montgai, Terradets i la Plana.

La CUP insta el Fiscal a dimitir per afavorir quatre centrals La CUP exigeix la dimissió del Fiscal en Cap de Lleida, Juan Francisco Boné, per arxivar la investigació sobre presumptes irregularitats en les concessions de quatre centrals hidroelèctriques de la Vall Fosca, en concret al riu Flamisell, com ja va informar aquest diari el 2019. Aquesta formació va presentar una denúncia a la Fiscalia Anticorrupció per presumpte delicte de falsedat documental, frau en el registre públic, prevaricació de funcionari públic i malversació de fons públics per la gestió de la CHE. Incideix que Boné és fill de Francisco Boné Sangüesa, antic tècnic de la CHE, ja difunt, que hauria autoritzat aquestes concessions quan treballava a l’organisme. Per la seva part, Boné va dir que una Fiscal instructora de la Seu va valorar el cas i va proposar arxivar-lo. Va afegir que a la denúncia no s’esmentava el seu pare com a denunciat i que mai no li van demanar que s’abstingués.