El tribunal obre judici oral contra Bernat Solé per desobediència l'1-O

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha obert judici oral contra l’actual conseller d’Exteriors i exalcalde d’Agramunt, Bernat Solé, per un delicte de desobediència durant l’1 d’octubre quan era primer edil. Solé va lamentar que “la causa general contra l’independentisme no s’atura i avui és més vigent que mai amb la imputació de persones per haver defensat la democràcia”. Solé va afirmar que “el meu compromís amb les persones i amb el país és més ferm que mai, no renunciarem mai a la defensa de la democràcia i dels drets fonamentals”. Per al conseller d’Exteriors, “la democràcia i la negociació són l’única solució a aquest conflicte polític, i aquestes només passen per l’exercici del dret a decidir a través d’un referèndum i l’amnistia dels nostres presos i exiliats polítics”.

L’exalcalde d’Agramunt també va afirmar que “l’1 d’octubre va ser la màxima expressió de democràcia i de participació ciutadana, l’1 d’octubre no va ser patrimoni de cap partit ni de cap institució, l’1 d’octubre és patrimoni de la gent, és patrimoni de tot el país”.

El mes de març passat la sala civil i penal va rebutjar l’últim recurs possible i ara, després de la represa dels terminis processals, ha decidit obrir el judici oral. La fiscalia demana per a Bernat Solé un any i mig d’inhabilitació per a càrrec públic i una multa que ascendeix a 24.000 euros per desobediència, a l’entendre que no va atendre la prohibició del Tribunal Constitucional (TC) d’impedir el referèndum i “permetre i col·laborar” en la votació a Agramunt. La sala ha obert judici oral i ha donat deu dies a la defensa perquè presenti el seu escrit d’oposició al de la Fiscalia.

Acusat de promoure i prendre decisions en el referèndum En la seua interlocutòria, l’alt tribunal diu que el 7 de setembre del 2017 Solé, com a alcalde d’Agramunt, va fer un decret d’alcaldia de suport al referèndum i malgrat les advertències de la prohibició d’aquest, va participar en un acte al seu favor al Casal Agramuntí el dia 25 de setembre. A més, l’1 d’octubre va cedir l’escola municipal Macià Companys per poder votar i va prendre decisions com amagar les urnes o proposar acabar les votacions abans del previst, segons la revista local.