SEGRE

Un centenar d'alcaldes i terratinents reclamen al Parlament que s'ajorni l'Agència de la Natura de Catalunya

El president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Carles Isus, llegint el manifest davant del Parlament

Un centenar d'alcaldes i terratinents reclamen al Parlament que s'ajorni l'Agència de la Natura de CatalunyaACN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Un centenar de persones s'han concentrat aquest dimarts davant del Parlament per protestar contra la llei de creació de l'Agència de la Natura de Catalunya, que es troba en tràmit a la cambra. Els manifestants eren terratinents i una cinquantena d'alcaldes de diferents punts del territori que lamenten que els grups parlamentaris hagin impulsat aquesta agència sense, diuen, tenir-los en compte. La protesta s'ha fet coincidir amb la reunió de la Junta de Portaveus, que ha de fixar si la votació de l'Agència de la Natura de Catalunya anirà al proper ple o no. Els manifestants volen que no s'elevi al ple per poder treballar-la amb el territori.

Fonts de la convocatòria han explicat que s'havien convidat uns 130 batlles, però que no tots han pogut assistir-hi per les restriccions de mobilitat per la pandèmia de covid-19 o bé perquè tenien altres obligacions. Els que sí ho han fet han deixat les seves vares a terra en senyal de protesta mentre han llegit el manifest que han entregat al president del Parlament, Roger Torrent.

Aquest manifest lamenta que la llei s'ha impulsat "sense el consens dels principals actors i sectors del territori, ni dels municipis als quals afectarà més intensament". Així, acusen els grups parlamentaris de no respectar "els principis democràtics bàsics d'informació, transparència, participació i consens de tots els sectors afectats" i de no haver explicat la "voluntat real" de l'agència. Coordinats pel Consell Comarcal del Pallars Sobirà i la Federació Catalana d'Associacions de Propietaris Forestals (BOSCAT). Consideren que la creació de l'agència no està justificada i que es tracta d'una estructura administrativa "opaca i excessivament especialitzada en un sol aspecte de la realitat" que agreujarà els problemes "reals" del territori, dificultarà el desenvolupament rural i afavorirà el despoblament.

No només els consistoris s'han mostrat en contra de de la iniciativa, sinó que també els propietaris de boscos, ramaders, agricultors i altres actors econòmics i socials critiquen la creació de l'agència i reclamen que s'ajorni fins que hi hagi consens. Han secundat el text, a banda d'una cinquantena de municipis i de la Diputació de Lleida, el Col·legi d'Enginyers i Enginyeres de Forests de Catalunya, el Col·legi d'Enginyers Agrònoms de Catalunya i Col·legi d'Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals de Catalunya. També una vintena d'associacions de propietaris forestals, diverses Associacions de Defensa Forestal (ADF), col·lectius de caçadors i pescadors, el Consell de Cambres de Comerç de Catalunya i les patronals PIMEC i Foment del Treball.

El president del Consell Comarcal del Pallars Sobià, Carles Isus, ha demanat en declaracions a la premsa que si l'Agència de la Natura de Catalunya ha d'existir, "que sigui amb el consens, el debat i la participació del territori". "El món rural vol tenir veu i vot en totes les coses que d'ara endavant els afectaran de manera directa", ha advertit.

En una línia similar el síndic d'Aran i president de l'Associació Espanyola de Municipis de Muntanya, Francesc Boya, ha alertat que la llei de creació de l'agència no conjuga "la defensa de les comunitats de les zones de muntanya als pobles petits, que viuen amb dificultats afegides" amb la protecció del medi ambient. "No pot ser una cosa o l'altra. Han de ser les dues coses alhora", ha reclamat Boya, que també ha criticat que els partits no han "escoltat el territori". Per això, els ha instat a fer-ho, a "repensar-se l'aprovació d'aquesta llei i tornar a fer aquest debat social".

L'alcalde de Montblanc, Josep Andreu, s'ha queixat del que considera "tutela" de la Generalitat sobre les àrees rurals i boscoses i ha criticat que els consistoris no tinguin capacitat per decidir "per fer un celler o un corral de bens en una zona boscosa" i alhora no tinguin res a dir sobre grans explotacions energètiques com els camps eòlics o d'energia solar. "Ens tutelen i ens fan una gestió de la natura en què no hi estem en absolut d'acord i el mateix Govern ho promou i dona carta blanca a les grans corporacions que tenen l'energia eòlica i l'energia solar", ha deplorat, i ha carregat contra la gestió "des de Barcelona" dels espais rurals.

tracking