ERC obté l'alcaldia de Cervera per primer cop des de la República arran de la censura a JxCat

Joan Santacana és des d’ahir el primer alcalde d’ERC a Cervera des de la Segona República. Va obtenir el suport de 8 dels 13 edils de la corporació i va anunciar que avui a la seu cultural de Sant Domènech donarà a conèixer el nou equip de govern. El d’ahir va ser un ple sense sorpreses i els mateixos 8 edils que van firmar a la moció de censura la van avalar ahir, mentre que el fins ara alcalde, Ramon Augé (JxCat), va reiterar que “en plena desescalada no era el moment de presentar la moció”. Santacana va manifestar que l’alcaldia d’Esquerra és legítima “perquè era el que havia votat en les eleccions la majoria de la població” i perquè “posa fi a un govern hermètic que en cap moment no s’ha obert a la participació”.

Augé va defensar el seu any de mandat i va recordar els projectes que havia prioritzat. Va dir que ha estat un any difícil: l’incendi d’Iberspa, els temporals de febrer i març i la pandèmia han complicat la gestió. Després de la intervenció dels dos aspirants a l’alcaldia van participar també les altres formacions: Raimon Fusté del PSC i Roser Segura de PDeCAT van manifestar que la millor opció és donar continuïtat a l’actual govern ja que el contrari pot posar fre a molts projectes de ciutat que estan en marxa.

L’any de mandat de Junts ha estat complex: incendi d’Iberspa, temporals i gestió de la pandèmia

Joan Prat, de SiF, va argumentar que la seua posició favorable a la moció no era una qüestió ideològica sinó que “en aquest moment és el millor per a Cervera”. Mireia Brandon, de la CUP, va manifestar que la seua postura favorable a la moció era “un acte de justícia que arriba després d’un pacte injust. Votem una alcaldia d’esquerres i republicana”. Com a curiositat SiF va concloure la seua intervenció amb un poema de l’escriptor local Ramon Turull sobre el treball dels edils.

És la primera alcaldia d’ERC en la democràcia i Santacana va recordar que els antecedents cal buscar-los en plena República amb l’alcalde Domènech Puigredon, executat després d’un procés sumaríssim un cop acabada la Guerra Civil. El nou alcalde va dir que “vull governar amb un govern fort i cohesionat, amb la participació de la ciutadania, que prengui decisions amb el consens de tots els edils. Un govern independentista que faci efectiva la república catalana des del municipalisme”. I va concloure: “Tinc quatre cognoms catalans i quatre de castellans. Sóc un xarnego de família humil i em sento orgullós d’això, perquè sense l’esforç d’aquestes famílies humils avui no estaríem aquí.”

Quarta moció en un any en una corporació local de Lleida La moció de censura d’ahir és la quarta que es debat i prospera en un any des de les municipals del 2019. La primera va ser al consell comarcal del Pallars Sobirà l’estiu passat, tot just unes setmanes després que es constituís el govern comarcal. I recentment, ja durant la pandèmia i amb l’ajuda de mitjans telemàtics han prosperat les dels ajuntaments de Ponts i Maldà. Al Sobirà va ser ERC la que va arrabassar la presidència a Gerard Sabarich, de JxCat, amb dos consellers díscols, entre els quals l’actual president Carles Isús. A Ponts, el 29 de maig passat ERC va aconseguir també l’alcaldia després d’aprovar-se per unanimitat (inclòs el vot de l’alcalde sortint, Josep Tàpies) una moció contra JxCat promoguda per ERC i independents. I a Maldà, el 25 de maig la també republicana Anna Salla es va convertir en alcaldessa en substitució de Josep Batlle (JxCat) amb el suport de la CUP.