Camins d'evasió pel Pirineu

Reviure les rutes d’evasió dels refugiats jueus i altres ciutadans europeus que fugien del nazisme i del règim col·laboracionista de Vichy durant la Segona Guerra Mundial a través de senders, passos de muntanya, ports i boscos del Pirineu lleidatà ja sigui a peu, amb bicicleta, amb vehicle 4x4 o fins i tot amb raquetes de neu a l’hivern. Això és el que ofereix el projecte de recuperació de la memòria històrica Perseguits i Salvats, impulsat el 2014 per la Diputació per atreure turistes i posar en relleu el patrimoni natural del Pirineu lleidatà i que recentment ha incorporat dos noves rutes, que se sumen a les altres cinc que ja estaven senyalitzades.

Els recorreguts de Perseguits i Salvats, per on els historiadors estimen que entre els anys 1939 i 1944 unes 90.000 persones van arribar a l’Espanya franquista, sobretot francesos, aviadors aliats o famílies jueves, transcorren en cinc territoris del Pirineu de Lleida (la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell i la Cerdanya) i posen en relleu els valors dels espais i dels camins transfronterers com a itineraris culturals i memorials amb l’objectiu de difondre el seu paper com a llocs de fugida per als perseguits durant el nazisme.

Alhora, enalteixen els valors d’ajuda i solidaritat que els veïns i les xarxes d’evasió organitzades als territoris per on passen les rutes van manifestar cap als refugiats, entre els quals es calcula que hi va haver uns 20.000 jueus, encara que molts d’ells van acabar detinguts per la Guàrdia Civil, que els derivava a les presons de Sort (vegeu el desglossament), Vielha, la Seu o el Pont de Suert primer; i després cap a Lleida per ser transportats al camp de concentració de Miranda de Ebro.

Val a destacar que la iniciativa va comptar amb l’aval de la comunitat jueva de Catalunya i el reconeixement de l’ambaixada de l’Estat d’Israel a Espanya, la qual cosa va contribuir a la internacionalització del projecte i a un interès turístic més gran del territori, ja que va atraure molts viatgers procedents de Tel-Aviv i d’altres parts del món.

Totes les rutes tenen una senyalització unificada i amb una marca pròpia que identifica per tot el territori els espais referents a la presència dels refugiats jueus a les comarques de Lleida, complementada amb fullets de difusió i una pàgina web multilingüe (www.perseguitsisalvats.cat) en la qual s’expliquen els esdeveniments històrics, els itineraris i els punts senyalitzats amb informació variada. Així mateix, les rutes es poden seguir amb un GPS a través dels codis QR que hi ha als plafons de senyalització. Per fer els recorreguts es recomana tenir una preparació física adequada així com anar prou equipat (calçat còmode, roba lleugera, impermeable, cantimplora...) i tenir la informació corresponent de la zona.

Una petita capella gòtica on es van retenir unes 2.660 persones Els fugitius que eren arrestats als passos fronterers del Pallars Sobirà i de la Val d’Aran eren retinguts a la presó de Sort, que llavors era una antiga capella gòtica i que ara s’ha convertit en un petit museu que forma part de la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya. Així, s’estima que a Sort es va arribar a retenir aproximadament 2.660 persones (totes identificades gràcies al fet que es van guardar els registres), que posteriorment van ser traslladades a camps de concentració.