Marc Solsona: «El PDeCAT és la part central del bloc independentista»

En quina situació es troba el PDeCAT actualment després que alcaldes, regidors i consellers s’afegissin a la proposta de Carles Puigdemont i els presos de fer un nou partit?

Igual que hi ha hagut més de cinquanta dels vuitanta-cinc alcaldes del pla de Lleida que són del PDeCAT i de JxCat que continuaran al partit... Nosaltres no hem fet elegir ningú i no hem fet cap formació. Ja hi érem abans que es fes JxCat i abans que algú inventés la Crida, que volia ser un partit de partits i només la gent del PDeCAT li vam donar confiança al principi. El PDeCAT existeix, és viu i és la part central del que seria el bloc independentista.

Hi ha risc d’escissió dins de la cúpula del partit?

És evident que en cas que hi hagi una nova formació i dirigents diguin que se n’aniran, hi haurà escissió, perquè el PDeCAT no contempla la doble militància. Si fan un nou partit i se n’hi van, cal que es donin de baixa del PDeCAT.

Tota la gent que firmi el manifest s’ha de donar de baixa immediatament?

En el moment en el qual comencin a militar en una altra formació, s’hauran de donar de baixa. De fet, una vegada realitzes el manifest ja ho podries fer perquè no és necessari que ens fem trampes al solitari. Haurem de respectar uns mínims d’unitat estratègica però, en qualsevol cas, haurem de mirar d’acabar confluint, cosa que ha estat la intenció del PDeCAT des de sempre, com vam fer amb Junts pel Sí i amb Junts per Catalunya. Després, s’ha de deixar clar que JxCat és una marca electoral i un partit registrat pel PDeCAT i per molt que es vulgui confondre la gent que la nova formació serà de JxCat, no és així i no ho serà.

Aleshores, ells no es podran dir ‘Junts, per Catalunya’, com titulaven el manifest?

Quan vagin a registrar-lo els diran si poden. És evident que no pot ser. Provoca confusió i no s’acceptaria als registres. Si volen fer una formació nova, que la facin, cap problema. Tenim un respecte absolut al lideratge del president Puigdemont i als consellers a la presó i a l’exili. Però també com que tots som polítics, sabem que la política també pot comportar discrepàncies, però això no vol dir negar l’altre sinó mirar de buscar espais per definir què és el que podem compartir per sumar. Nosaltres volíem fer-ho en el present però haurà de ser de cara al futur. El president del PDeCAT, David Bonvehí, té els canals oberts amb tots els actors d’aquests moviments. Per tant, nosaltres no ens hem aixecat de la taula, no hem fet un partit nou i no hem trencat.

Encara hi ha possibilitats de confluir amb la Crida?

Nosaltres som on érem. Ells han firmat el document per a un nou partit. La voluntat nostra és tota, però no podem enganyar la gent. Si un està en plenes negociacions i de manera unilateral fa públic que creen un nou partit, és de bon entenedor que és difícil que es pugui arribar a un acord.

En quin punt s’han encallat les negociacions?

En el moment en el qual hem anat a parlar del fons de la qüestió i no dels lideratges, perquè el lideratge del president Carles Puigdemont per a mi és inqüestionable. Reconeixement i lleialtat als lideratges, tota; submissió a qualsevol preu i perquè sí, no. A les Terres de Lleida hi ha més de cinquanta alcaldes que donen suport a la direcció del partit i a les tesis que defensem, alguna cosa més que no només unes sigles. Curiosament, gent que ha donat suport al manifest de la nova formació a Lleida també coincideix amb gent que potser no va aconseguir el control del partit fa dos anys.

Es plantegen anar a les pròximes eleccions en solitari?

Si existim i som un partit polític, per realitzar política has de tenir representació i t’has de presentar. En solitari o amb qui vulgui venir amb nosaltres. El PDeCAT s’hi presentarà segurament com Junts per Catalunya si així ho decideix el Consell Nacional. Sempre que les coses siguin com ara i no hi hagi acords.

La taula de diàleg amb l’Estat espanyol li sembla un bon instrument?

És un acord de partits, Esquerra Republicana i PSOE, que vol involucrar el Govern de la Generalitat. Sempre hem dit que estem pel diàleg i no podem negar cap espai de diàleg. De moment, efectivitat zero, voluntat vull creure que tota. Només cal veure com s’ha gestionat la crisi sanitària a nivell espanyol, com s’han distribuït els recursos públics de l’Estat en el que tocaria de transferències a les comunitats, que no hem tingut un tracte ni preferent ni bilateral. Per tant, es tracta d’un espai de diàleg que de moment no deixa de ser un aparador o un anunci, no hi ha res efectiu en aquest sentit.