ATRACTIUS TURÍSTICS DE LLEIDA
Un estany amb història
L'estany d'Ivars i Vila-sana no només és un espai d'alt valor ecològic sinó també una part important de la memòria local || El relat de la seua dessecació el 1951 i la seua recuperació fa quinze anys es mostra al centre d'interpretació de Cal Sinén en un entorn amb diverses rutes atractives
L’actual estany té un alt valor ecològic i ha suposat també la recuperació d’una part de la memòria col·lectiva local.
Quan l’Urgell històric era el Clot del Dimoni a causa de la seua aridesa, entre els municipis actuals d’Ivars i Vila-sana ja hi havia una llacuna natural i mil·lenària que es formava amb l’estancament de les aigües i l’extensió de la qual responia al caprici de les pluges. Amb l’arribada de l’aigua del Canal d’Urgell a mitjans del segle XIX, l’estany es va consolidar i a poc a poc es va fer imprescindible per a l’economia de la zona. Al seu voltant es van aixecar i van habitar fins a tretze masies l’economia de les quals depenia del llac d’interior. I va arribar el que avui es coneix com a turisme rural. Cal Sinén o Ca l’Aragonès es convertien segons la demanda en restaurants especialitzats en arròs caldós d’anguiles. Grups de caçadors sovint de l’àrea metropolitana llogaven barques i barquers per llançar-se a la caça d’ànecs i fotges. Casaments civils, competicions de natació, pícnics rurals. Van ser els anys daurats de l’estany d’Ivars i Vila-sana, fins que van arribar les guerres.
La necessitat de guanyar terreny a l’aigua per a cultius en plena crisi de fam per les conteses mundials i la civil va portar als projectes de dessecació de la llacuna. Es va portar a terme finalment el 1951, en ple franquisme i mitjançant una truculenta carambola en què es van implicar un exministre del dictador, un clergue i un aristòcrata. De tot plegat en queda, gairebé setanta anys després, una gran llacuna recuperada el 2005 com a projecte ecològic i de justícia social i la restaurada casa de Sinén, actualment centre d’interpretació de l’estany.
L’estany històric va ser l’epicentre en els seus anys daurats dels inicis del que avui és el turisme rural
Al marge de l’interès històric d’aquest racó del Pla d’Urgell, la llacuna s’ha convertit en un dels espais més rics des del punt de vista ambiental, destinació de nombrosos turistes aficionats a l’observació de la fauna i a l’ornitologia i punt de partida i destinació de senderistes, ciclistes i turisme familiar. La biodiversitat s’ha enriquit en aquest espai encara més en els últims mesos amb el confinament arran de la crisi del coronavirus (que va obligar a tancar l’espai) i ja hi ha més de 250 espècies de fauna.
Enmig, relata les històries que van omplir els anys de les obres a través de documents com una carta d’un reu condemnat a treballs forçats que va formar part del pilot que va excavar el túnel de Montclar (que llavors es va convertir en una de les obres d’enginyeria més importants més grans d’Europa), a la Noguera, en què relata les penúries del dia a dia a desenes de metres sota terra. Molts dels presos van morir. L’Espai Cultural dels Canals d’Urgell reserva un buit important per als protagonistes de la gesta. Per exemple, l’enginyer Domènec Cardenal, artífex de l’obra hidràulica.
El museu de l’aigua a Mollerussa completa el relat A pocs quilòmetres de l’estany d’Ivars i Vila-sana, la seu dels regants del Canal d’Urgell, a Mollerussa, dedica un espai a la història de la construcció de la infraestructura hidràulica a mitjans del segle XIX de la mà de la burgesia catalana. Es tracta d’un centre d’interpretació que mostra al visitant com eren els plans de l’Urgell abans de l’arribada de l’aigua (el Clot del Dimoni) i com es va transformar gràcies al canal.
