Tanca la Farinera Balcells després d'un segle de vida

Ha tancat les portes la Farinera Balcells de Concabella. La seu és un edifici imponent, les formes del qual són part de la memòria col·lectiva de la Segarra quan es creua el riu Sió a l’altura de Ratera. La jubilació de l’amo arxiva un gran projecte empresarial familiar que va començar a Guissona fa 110 anys i que va mantenir seus en sis poblacions del pla de Lleida.

Va començar el 1911, quan un jove de Cervera, Jaume Balcells Fabregat, es va establir a Guissona i va aixecar una farinera a la qual va posar el nom del seu pare, Ramon Balcells. L’edifici a l’avinguda de Cervera, rehabilitat després de la Guerra Civil, va ser el primer pas d’un gran projecte que es va estendre a altres poblacions.

La família Balcells Esteve va ser fundadora del Sindicat de Guissona el 1904 i de l’Ateneu el 1923

El 1924, Balcells va adquirir el Sindicat Agrícola Catòlic de Torà, que dirigiria el seu germà Antonio. L’edifici a la plaça de la Creu va ser incendiat al final de la Guerra. Va reobrir posteriorment, va funcionar fins als anys setanta i va ser demolit fa dos dècades.

El 1931 s’hi va sumar la farinera de Tàrrega, un exemple notable de l’arquitectura modernista industrial catalana. Situada al costat de les vies del tren, va tenir una parada pròpia per donar sortida a la seua producció, de 40.000 quilos de farina al dia.

L’empresari comprava directament el gra als agricultors, sense cap mena d’intermediari.

Un any després, el 1932, va posar en marxa la Farinera Verge del Carme d’Artesa de Segre i hi va posar al capdavant el seu germà Ramon. Va funcionar fins al 1982.

També a la seua ciutat natal, Cervera, mantindria un molí i un magatzem de farines situat a l’actual rotonda on conflueixen l’avinguda de Guissona i la d’Agramunt. Durant la Guerra Civil, l’edifici de Guissona va ser confiscat i posteriorment incendiat. Mentre buscava proveir-se de la maquinària a Anglaterra i a Alemanya per poder reobrir-la, va comprar una petita farinera a Concabella propietat de la família Recasens. Allà va aixecar un nou edifici i va traslladar la producció de Guissona el 1952. El projecte va anar creixent fora de Lleida amb unes altres dos instal·lacions a Aranda de Duero i Granollers.

El negoci es va expandir en la postguerra i cada farinera estava dedicada a una Mare de Déu. Així, la de Tàrrega estava dedicada a la de Montserrat; la d’Artesa de Segre, a la del Carme; la de Torà, a la dels Àngels; la de Granollers, a les Neus, i la de Concabella, al Roser.

Als anys 40, a la seu central de Guissona, el farmacèutic Ramon Pujol, casat amb la filla de Jaume Balcells, va projectar a més productes d’èxit com mantega, llet en pols, llet condensada i l’anomenat Xicaol. Aquest últim va ser una iniciativa pionera, que va suposar fabricar cacau en pols soluble per barrejar amb la llet. ColaCao i altres marques comercials actuals van sorgir posteriorment i alguns dels seus propietaris van voler comptar amb la col·laboració de Pujol per als seus propis projectes. Aquest, tanmateix, va optar per quedar-se a la Segarra amb la seua farmàcia, que encara avui manté oberta, i la fàbrica de farines.

La família Pujol Balcells és una de les famílies de trajectòria notable a Guissona. Alguns dels seus membres han participat en la fundació del sindicat el 1904 i de l’Ateneu el 1923, entre altres projectes. També hi va haver entre ells juristes de renom.

Les petites farineres i els forns de pa desapareixen a la majoria de poblacions. Guissona ha passat de tenir set forns fa 40 anys a només un en l’actualitat, mentre que el nombre d’habitants s’ha quadruplicat al llarg de les últimes quatre dècades. La gent consumeix menys pa que aleshores i poques persones menors de 50 anys saben avui dia què és comprar una rova (10,4 quilos) d’aquest producte. Així mateix, el descens de la demanda del pa que elaboren els forners es deu principalment al consum generalitzat de pa industrial. Sol estar acabat de fer i el preu pot arribar a una tercera part de l’elaborat de forma artesanal.