Quarantena en positiu

No són unes colònies, però gairebé. I això que les més de 200 persones de fins a dotze nacionalitats que han passat des de principis de juny per La Manreana de Juneda tenen una cosa en comú: no volien ser allà. “Són asimptomàtics i no entenen que se’ls obligui a aïllar-se.” Tot canvia l’endemà. “Arriben enfadats i quan veuen que les habitacions es comparteixen amb molta gent, perquè La Manreana està dissenyada com a casa de colònies, encara és pitjor, però se’ls passa quan descobreixen que aquí no estaran tancats com als hotels, que veuen camp i poden practicar esport”, explica Jaume Graus, responsable del centre.

Per La Manreana passen cada any del març a l’agost 9.000 nens i joves. “Aquest curs van ser només 65.” El coronavirus va obligar a tancar aquesta granja escola. “Era molt trist veure la casa buida i tots els treballadors a casa amb un ERTO”, reconeix Graus. “Quan vaig llegir a Twitter que el futbolista del Mònaco Keita Baldé buscava un lloc per allotjar persones que dormien al carrer a Lleida, vaig posar La Manreana a la seua disposició.”

“Molts arriben amb el que porten posat i no tenen on anar quan reben l’alta: no te’n pots desentendre”

Però qui va contactar amb aquesta emblemàtica casa de colònies va ser el departament de Salut. “Al principi imposa respecte saber que et portaran positius, sobretot perquè vam ser els primers i els protocols s’anaven afinant sobre la marxa, però estem molt contents amb l’experiència.”

Des del primer dia Graus es va proposar que aquesta quarantena forçosa tingués un component social pel qual no cobren, “però que t’omple”. Els seus hostes vénen de situacions difícils. “Alguns arriben amb el que porten posat, com un caragol. Totes les seues pertinences estan en tres o quatre bosses.”

A La Manreana no se’n desentenen. “Els ajudem amb els tràmits dels serveis socials, els fem encàrrecs, organitzem tallers per ensenyar-los català i perquè ells ens ensenyin a nosaltres la seua cultura... Es crea un vincle afectiu.”

Un vincle tan fort que, per exemple, molts els demanen que treguin diners per ells i els enviïn a familiars. “Ens donen la targeta de crèdit i el PIN amb total confiança i això és molt bonic. Encara que no sigui la nostra feina, ho fem molt a gust.”

El colofó és quan reben l’alta. “Durant la seua estada a La Manreana no poden anar a la granja, però quan ja tenim la confirmació del metge que han superat el virus els fem una visita guiada que els encanta.” També cuiden els detalls. “Aquí hem tingut residents de tot arreu, també autòctons, però la gran majoria són immigrants i, com que molts són musulmans, retirem el porc del menú i només comprem carn amb certificat halal”.

Graus admet que els primers dies a Juneda hi havia reticències. “Va ser complicat. També vaig haver de bregar amb algunes televisions estatals que intentaven captar imatges d’amagat.” Però tot s’ha normalitzat. “Fins i tot em truquen del Baix Segre com a assessor Covid. Qui m’ho anava a dir fa uns mesos?”

Ara està negociant amb una cadena de supermercats de Lleida uns vals perquè els residents no quedin abandonats quan reben l’alta. “No hi ha problema amb els que treballen en la fruita perquè tenen la baixa, però els que no poden treballar perquè no tenen papers es queden en una situació molt compromesa. Alguns se’n van de Juneda i no saben on anar perquè no tenen casa.”

Més de 200 persones i 140 altes en menys de dos mesos Per La Manreana han passat més de 200 persones i s’han donat 140 altes. Als residents se’ls pren la temperatura dos vegades al dia, “però estan bé”. De fet, només es va requerir la presència d’un metge una vegada “i va ser per una lesió en un partit de futbol”. Jaume Graus assegura que des de Salut ho han posat molt fàcil. “La delegada, Divina Farreny, sempre es posa al telèfon quan ens sorgeix qualsevol dubte i ens dóna carta blanca perquè prenguem la iniciativa quan ho considerem necessari per agilitzar els tràmits burocràtics.”