MUNICIPIS REPOBLACIÓ
Mequinensa, 50 anys al Segre
La població del Baix Cinca commemora el 2020 el mig segle del traslladat de l'antic poble a la nova ubicació després de la construcció del pantà de Riba-roja || Els veïns aporten fotos i records de com era la vida la dècada dels 70 i el que els va suposar deixar les seues cases
Imatge de poc abans de la inundació. El poble vell, en primer pla, era al costat de l’Ebre. El nou és a la vora del Segre.
Mequinensa estava a punt per celebrar aquesta primavera el 50 aniversari del trasllat del Poble Vell, com se’l recorda, al nou. Va ser una de les etapes més importants en la història recent d’aquest municipi del Baix Cinca, provocada per la construcció de l’embassament de Riba-roja, però, com totes les efemèrides d’aquest any, va quedar ajornada pel Covid-19 i el confinament per la crisi sanitària. Malgrat els obstacles, es va posar en marxa La memòria dels carrers, una iniciativa promoguda pel Centre d’Estudis Jesús Moncada per recollir records, documents i fotografies fins a tenir una col·lecció de prop de tres-centes instantànies antigues. El 23 d’abril, coincidint amb el Dia d’Aragó, els carrers de l’antic nucli urbà havien d’haver tornat a la vida en una nova edició de Sant Jordi al Poble Vell, una jornada que finalitzava amb un vermut a la plaça d’Armes en què participen centenars de veïns. En comptes d’això, es va avançar la presentació d’Imatges per a la memòria, un dels projectes en els quals ha treballat Museus de Mequinensa per a aquesta commemoració i en el qual es recrea com era la població de forma virtual.
Magda Godia, l’actual alcadesa, tenia catorze anys quan la vida del poble va canviar per sempre. “La construcció de Riba-roja a l’Ebre partia Mequinensa en dos i, mentre que els que eren a fora de la zona inundable podien quedar-s’hi, els altres havien d’anar-se’n. Al final, tots a l’una i gràcies a la pressió popular, vam aconseguir que se’ns indemnitzés i, d’aquesta manera, construir les cases del poble nou en una sola ubicació i mantenir-nos tots junts.” Es va crear una cooperativa d’habitatges i, després d’edificar-los, es van sortejar i cada família va prendre possessió del que li va tocar. La dècada dels setanta va suposar un començament difícil “amb un futur negre” que, paradoxalment, la reobertura de les mines de carbó de la zona va convertir en prosperitat. Després del tancament, Mequinensa mira cap a la indústria, el turisme i l’agricultura amb nous regadius.
Imatge de poc abans de la inundació. El poble vell, en primer pla, era al costat de l’Ebre. El nou és a la vora del Segre.
Imatge de poc abans de la inundació. El poble vell, en primer pla, era al costat de l’Ebre. El nou és a la vora del Segre.
Imatge de poc abans de la inundació. El poble vell, en primer pla, era al costat de l’Ebre. El nou és a la vora del Segre.
