SEGRE

ESNOTICIA

L'Estat només deixarà gastar als municipis que li prestin diners i indigna els alcaldes

Hisenda tanca un acord amb la FEMP que només recolza el sector socialista de l'entitat || Els consistoris que ho acceptin rebran un euro en “ajuts” per cada 3 que entreguin del seu superàvit

Imatge d’arxiu de Vielha, amb 3 milions de superàvit local.

Imatge d’arxiu de Vielha, amb 3 milions de superàvit local.JORDI GUARDIOLA

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Els ajuntaments només podran gastar els seus estalvis si presten diners a l’Estat. Així ho preveu l’acord que van tancar ahir el Govern central i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), encara que només li va donar suport el sector del PSOE de l’entitat municipalista. Aquest pacte preveu que els consistoris podran entregar de forma voluntària al Govern estatal el seu superàvit municipal, en concepte de préstec a tornar en deu anys. L’Executiu espanyol, per la seua part, haurà d’atorgar com a contrapartida “subvencions” per valor del 35% de la quantitat que rebi de cada ens local. Aquesta proposta ha provocat rebuig i indignació a Lleida.

Des de l’inici de la crisi sanitària, els alcaldes reclamaven poder gastar el superàvit municipal per pal·liar els perjudicis de la pandèmia. La normativa estatal els impedeix utilitzar lliurement aquests fons i els ens locals acumulen milions que no poden tocar. Ara l’acord els ofereix disposar de part dels diners, en forma de subvenció del Govern central, si deixen primer el que han estalviat.

Els municipis demanen usar els seus romanents per pal·liar els perjudicis de la crisi sanitària del virus

El president de la Diputació, Joan Talarn (ERC), va afirmar que “no és just que l’Estat vulgui apropiar-se part del superàvit dels ajuntaments. Són els estalvis dels veïns i els necessitem més que mai”. La situació varia d’un municipi a l’altre. D’una banda, hi ha ajuntaments amb milions que no poden utilitzar sense permís de l’Estat. És el cas de Vielha, amb 3 milions de superàvit. L’alcalde, Juan Antonio Serrano (UA) va apuntar que el seu govern “haurà de llegir-se la lletra petita” abans de decidir què fer. També hi ha consistoris sense romanent com els de Lleida, el Pont, Cervera i Mollerussa. L’alcalde d’aquest últim, Marc Solsona (JxCat), va defensar que els municipis disposin lliurement d’aquests diners, “i més en temps de crisi”. En canvi, el primer edil de Cervera, Joan Santacana (ERC), va valorar la proposta com “una bona opció”. Tremp només pot disposar de 80.000 euros d’un superàvit de 839.000. El ple va debatre ahir a la nit donar-li ús. L’alcaldessa, Pilar Cases (ERC), va reclamar que “ens deixin gastar-lo com creguem convenient” i va recordar que “és el fruit de l’estalvi d’aquest govern i molts d’altres”. Balaguer va tancar el 2019 amb un romanent d’1,8 milions. Per a l’alcalde, Jordi Ignasi Vidal (ERC), l’acord “en principi no pinta gaire bé”. “Va contra el principi de l’autonomia local”, va valorar. El romanent de Solsona és de 2,6 milions. L’alcalde, David Rodríguez (ERC), veu “lleig” que “demanem disposar del superàvit i que l’Estat ens el demani a nosaltres”. El primer edil de Sort, l’independent Raimon Monterde, no creu factible prestar el limitat superàvit local a l’Estat. També l’edil de Finances de Tàrrega, Dani Esqué, va valorar que “és una ximpleria acollir-nos a aquesta proposta perquè disposem sols de 36.000 euros”. La Seu va tancar el 2019 amb un romanent d’1,8 milions. El vicealcalde, Francesc Viaplana (ERC), va descartar ahir prestar-lo a l’Estat. “El Govern ha de donar més recursos als ens locals, no demanar-nos que ens en desfem.” Tampoc preveu deixar diners l’alcalde de les Borges, Enric Mir (JxCat), que considera aquesta proposta “un abús de poder”.

tracking