Rebel·lió municipal davant del préstec del superàvit

Més de 200 ajuntaments de Lleida no poden gastar el superàvit, 29, entre els quals Lleida, Cervera, Mollerussa i el Pont no en tenen, però tots estan en contra de la proposta de l'Estat de prestar-li els romanents a canvi de poder gastar-ne una part a pal·liar perjudicis de la crisi sanitària. Un 'ajut' condicionat que s'ha rebel·lat als municipis.

Un de cada deu ajuntaments de Lleida no compta amb superàvit municipal i, per tant, no té diners per deixar-los a l’Estat a canvi d’ajuts amb els quals pal·liar els perjudicis de la crisi sanitària. Les aportacions que planteja el Govern espanyol amb aquesta finalitat són del 35% del que rebi en préstec de cada municipi, una cosa que deixa fora els consistoris sense romanents: almenys vint-i-nou dels 231 municipis de la província, segons les dades del ministeri d’Hisenda. Corresponen al tancament de l’exercici 2018, a l’espera de completar les dades de l’any passat.

Aquestes peticions de diners als ajuntaments són fruit d’un acord entre Hisenda, en mans del PSOE, i el sector socialista de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP). Des que ho van anunciar dilluns passat, ha xocat amb el rebuig majoritari dels municipis de Lleida. Uns perquè són contraris a cedir tot el superàvit municipal a canvi de poder gastar una tercera part dels diners en forma d’ajuts. D’altres perquè ni tan sols tenen l’opció d’acollir-se a aquest tracte i ara, per ara, no veuen alternatives sobre la taula. Els ajuntaments lleidatans sumen superàvits per valor de 42,5 milions d’euros, però la situació és molt desigual entre cadascun.

La majoria confia que el Congrés veti l’acord amb la FEMP, al qual només dóna suport el PSOE

Així, els 117 municipis amb saldos positius a les arques municipals sumen unca mica més de 46 milions, en quantitats que poden oscil·lar entre uns quants milers d’euros i més de tres milions. En canvi, els 29 sense romanents van tancar l’exercici del 2018 amb saldos negatius per valor de més de 3,4 milions. Els 25 municipis restants no van facilitar dades a Hisenda sobre els seus comptes dins del termini.

S’ha de recordar que els ajuntaments que tenen estalvis no en poden disposar lliurement. Des de la reforma local que el Govern del Partit Popular va impulsar el 2013, és l’Estat el que decideix cada any quina part del superàvit poden gastar els ens locals i per a què, sempre amb criteris de contenció i estabilitat pressupostària. Set anys després, la major part dels consistoris tenen uns comptes sanejats, un baix endeutament i diners als seus comptes... que no poden tocar.

La reivindicació d’autonomia financera per als ajuntaments s’ha redoblat durant la crisi sanitària. La pandèmia ha augmentat despeses dels consistoris i alguns han rebaixat o suprimit taxes a persones i empreses. Així mateix, l’aturada en l’activitat econòmica reduirà els ingressos a través d’impostos propis i transferències d’altres administracions. Davant d’aquesta situació, cada vegada més alcaldes i alcaldesses demanen poder disposar d’uns diners que pertanyen a cada municipi.

Pel que fa als consistoris sense romanents, l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, va obrir el meló de la protesta al reclamar la setmana passada un tracte equitatiu que eviti discriminar la població en funció de si viu en un municipi amb superàvit o no. La Paeria és, precisament, un municipi sense superàvit municipal. Pueyo es va pronunciar sobre aquesta qüestió en el marc de la declaració d’una desena d’alcaldes contra el decret-llei estatal, al qual s’oposen també la majoria de partits i que podria rebutjar el Congrés.