ADMINISTRACIÓ FINANCES LOCALS
Els préstecs de municipis a l'Estat, amb interès negatiu excepte si els fan a 15 anys
Rebran menys del que cedeixin si el Govern central el torna en deu anys i només un 0,05% anual si allarguen el termini || Hisenda al·lega que és un estalvi respecte al que els cobren els bancs pels superàvits
La Paeria de Lleida és un dels municipis que encapçalen la protesta contra els préstecs.
Els préstecs que l’Estat demana als ajuntaments a canvi d’ajuts per pal·liar els perjudicis de la crisi sanitària tindran interessos negatius. Els municipis rebran menys del que cedeixin excepte si accepten un termini de devolució de quinze anys en lloc dels deu inicialment anunciats. Així, als que prestin els romanents municipals fins al 2030 se’ls aplicarà un tipus d’interès “com a mínim del -0,192% anual”. En canvi, serà positiu, encara que només d’un 0,050% “com a mínim” per als que el prolonguin fins al 2035. Així es desprèn de la resolució que va fer pública ahir la direcció general del Tresor, en què fixa les condicions d’aquests polèmics préstecs, que han xocat amb l’oposició d’ajuntaments i partits (vegeu les claus).
La resolució argumenta que aquests préstecs permetran que les entitats locals, “que per llei no poden disposar dels romanents de tresoreria”, aconsegueixin “importants estalvis financers”. Des de la reforma local de l’Estat del 2013, els municipis no poden disposar lliurement del seu superàvit, i és el Govern central el que decideix quant poden gastar i per a què. El text assenyala que, davant l’interès negatiu del -0,192 per cent anual que ofereix als consistoris, “les entitats repercuteixen els tipus d’interès, fortament negatius, que fixa l’Eurosistema” i el calcula en -0,50 per cent.
El ministeri d’Hisenda va assenyalar que això suposa “assumir el pagament dels interessos que les entitats locals abonen a les entitats financeres per tenir dipositats els romanents”. Uns diners dels municipis que aquests reclamen poder gastar per afrontar la crisi derivada de la pandèmia. En lloc d’atendre aquesta petició, el Govern espanyol els demana la totalitat del superàvit a canvi de subvencions per valor del 35% del prestat. Per la seua part, les entitats municipalistes AMC i FMC impulsaran mocions en contra d’aquesta mesura. Demanen flexibilitzar les restriccions que l’anterior Govern del PP va impulsar per impedir que els municipis gastin els romanents. També reclamen que els ajuntaments sense superàvit es beneficiïn del fons d’ajuts anunciat per a la recuperació econòmica, a fi d’evitar “municipis de dos velocitats”.
