La frontera natural més espectacular

Mont-rebei és una de les joies naturals del Pirineu. Entre Osca i Lleida, el Jussà, la Noguera i la Ribagorça oscenca, és la bretxa que separa les dos províncies, un congost a la cua del pantà de Canelles que aquest any està pletòric de bellesa, ja que les pluges l’han omplert com mai. Amb una capacitat de gairebé 680 hectòmetres cúbics, està al 97% de capacitat, per la qual cosa el coll brilla amb les tonalitats blaves i verdes de l’aigua i la vegetació entre parets de pedra.

És un lloc privilegiat que fa gaudir de paisatges exòtics sense sortir de Lleida, i també un paradís per a la navegació en algunes de les seues modalitats, el senderisme i els esports d’aventura que cada any atreuen milers de visitants. Recórrer-lo és disfrutar al màxim de la naturalesa, ja que combina la bellesa dels camins amb la sensació de vertigen a l’hora de travessar passarel·les o pujar escarpades escales. El curs de la Noguera Ribagorçana, frontera natural entre Catalunya i Aragó, ha propiciat crear ponts d’unió per recórrer aquest paratge idíl·lic que atansa dos territoris diferents però que tenen molts punts en comú.

Malgrat separar Catalunya i Aragó, és un important nexe d’unió per al territori que comprèn

A més de la naturalesa, els pobles del congost de Mont-rebei i de Canelles ofereixen fauna, flora i joies arquitectòniques com l’ermita de la Pertusa, dalt d’un cim des del qual es veu l’embassament.

Tots aquests atractius només tenen un inconvenient: la massificació que arriben a provocar els amants de l’esport i els turistes que en alguns moments omplen un paratge de postal, mentre vehicles estacionats s’acumulen a totes dos bandes del congost. Per aquest motiu es busquen solucions perquè l’èxit de públic no desllueixi una de les perles de la geografia pirinenca.

Mesures per evitar la massificació a l’enclavament

La Diputació d’Osca i la de Lleida estan immerses en l’elaboració d’un pla de gestió de l’enclavament que haurà d’estar a punt a finals d’any. L’objectiu és buscar estratègies per a la regulació de l’accés a la zona que eviti la massificació que posa en risc la protecció d’aquest enclavament natural i permeti esglaonar l’afluència de visitants. Definirà els usos que es permeten a cada zona, la capacitat màxima dels estacionaments i contempla la possibilitat de limitar els aforaments i de cobrar un preu públic per entrar-hi. Lleida i Osca aportaran 60.000 euros per iniciar la gestió de l’enclavament. Les dos institucions ja van abordar aquesta problemàtica a la tardor de l’any passat, quan va quedar patent el col·lapse que provocava l’arribada massiva de visitants a la zona.