Segrià i les Garrigues volen omplir cases buides amb joves

Els 24 pobles de les Garrigues estan fent un inventari de totes les cases buides que hi ha als seus municipis, mentre que els cinc que integren el Segrià Sec (o zona de les Garrigues històriques: Maials, Torrebesses, Llardecans, Sarroca i Almatret) ja ho han fet. L’objectiu és facilitar el lloguer o la venda dels habitatges posant en contacte propietaris i possibles arrendataris per evitar que els joves oriünds marxin i facilitar l’arribada de parelles foranes. Només d’aquesta forma es podrà evitar l’envelliment de la població, asseguren.

Segons el president del consell de les Garrigues i alcalde de la Floresta, Jaume Setó, la preocupació dels joves per no trobar cases als seus pobles va quedar patent en un fòrum celebrat a la primavera organitzat per l’Oficina Jove.

Els dos organismes faran un pla d’actuació que faciliti el contacte entre amos i arrendataris

L’organisme va posar fil a l’agulla i va demanar als consistoris un llistat d’habitatges buits, amb informació del seu estat i disposició de venda o lloguer que ha d’estar acabat el dia 15 de setembre. Llavors es farà una diagnosi i un pla d’actuació. Setó va assenyalar que “des de fa temps ha crescut la demanda però amb prou feines hi ha oferta malgrat que hi ha moltes cases buides. Una situació que es produeix en tots els municipis i que s’ha incrementat amb la Covid-19”.

Segons dades de l’Idescat, a la comarca hi havia el 2011 més de 12.500 habitatges dels quals 7.800 són primeres residències, 2.000 segones i més de 3.000 estaven buits.

Aquesta situació ha empitjorat en els últims anys, va remarcar Setó, i és possible que ja siguin 5.000.

Per la seua part, els tècnics del consell del Segrià han constatat que en aquests cinc municipis del Segrià Sec hi ha 420 cases buides de les quals 176 són habitables. N’han analitzat l’estat i la viabilitat per fer-les habitables i estan duent a terme el pla d’actuació per presentar propostes.

Afirmen que, encara que hi ha convenis amb la Generalitat per fer borses d’habitatges, la majoria de les persones que busquen casa es dirigeixen als ajuntaments, per la qual cosa és necessari que els consistoris puguin servir de nexe de connexió.

La pandèmia ha incentivat les peticions per viure i teletreballar als pobles i cal convèncer els amos d’habitatges dels avantatges de llogar, insisteixen. Una de les reclamacions de les Garrigues és que s’agilitzi l’arribada d’internet, pendent en molts pobles.

Masoveria i ajuts per a la restauració i el lloguer

La majoria dels pobles de les Garrigues, una comarca on l’índex d’envelliment és molt alt, han posat en marxa projectes per condicionar habitatges i afavorir-ne el lloguer.

Els ajuntaments destinen partides anuals per subvencionar els propietaris d’immobles a fi que arreglin façanes o estructures.

És el cas de la Granadella, Arbeca o les Borges Blanques, entre d’altres.

Per la seua part, a l’Albi una de les principals novetats és que es primen fórmules de lloguer a canvi d’obres de reforma i manteniment de la casa a càrrec de l’arrendatari, la qual cosa en l’actualitat es denomina masoveria urbana.

Tant les Garrigues com el Segrià volen aprofitar la demanda arran de la pandèmia per atreure i assentar més població.