ALCARRÀS. Benvinguda amb aire de tradició

Tot i els canvis de darrera hora, que han motivat la suspensió d’actes amb gent, Alcarràs lluita per preservar les tradicions de la festa. I que més tradicional que la proclamació de pubilles i hereus, que se celebra dimecres al vespre. Enguany rebran els honors Jana Bilik Ribes, com a pubilla, acompanyada per Núria Serra Fernández i Estel Ezquerra Vitores com a dames d’honor. Quant als nois, designaran com a hereu Nil Bonet Sumalla, secundat per Rubén Jiménez Miras i Oriol Farrús Morell com a cabalers.

La seua proclamació, així com la lectura del pregó, són un dels tres actes que s’han preservat del programa original, com ara la representació de Bona gent, de Quim Masferrer, i el castell de focs. Tots tres seran sense públic si bé podran ser seguits en directe al canal de YouTube de l’ajuntament d’Alcarràs.

L’ajuntament va prendre dilluns a la tarda la decisió d’anul· lar la resta d’actes atenent la directriu de Salut Pública, que instava a evitar qualsevol acte que comporti aglomeració de persones pel risc de contagi que pot implicar.

Per tal d’escalfar motors de cara a la festa grossa, el cap de setmana passat es convocaven diversos concursos de dibuix i pintura per a totes les edats.

Petits i joves de 2 a 16 anys mostraven els seus dots pictòrics dissabte. El primer premi en categoria júnior va ser per a la Isolda Gòdia. En categoria juvenil, va guanyar la Gina Romero i, en categoria infantil, l’Arlet Dolcet.

Quant a joves i adults, lluïen talent dissabte i diumenge en pintura ràpida. En adults, el triomf anava a mans de Joan Vila. I en joves, Isolda Gòdia

Punt de trobada de la comunitat Manel Ezquerra i Tomàs. Alcalde d’Alcarràs

La festa major es converteix a Alcarràs en un dels esdeveniments més destacats de la vida social del nostre municipi i és punt de trobada de tota la comunitat, reunida al voltant d’espais compartits, que serveix per refermar la nostra existència com a col· lectiu. En temps de canvis tan intensos, hem d’augmentar encara més aquesta necessitat de sentir-nos units en el marc d’aquest acte tan cultural i social i tan nostrat. Malauradament, les circumstàncies actuals, amb la pandèmia de la Covid-19, han fet que molts actes de la nostra festa major quedin condicionats i que d’altres, malauradament, no els puguem portar a terme. La casuística del nostre municipi, el qual augmenta la població de manera considerable a l’estiu, feia preveure un any complicat. Des de l’ajuntament volem donar-vos les gràcies a tots vosaltres pel gran esforç que heu realitzat a l’hora de col·laborar per garantir la salut per damunt de tot. Hem de demanar-vos un altre esforç i, units, hem de sacrificar-nos una mica més a l’espera de la vacuna o d’un tractament efectiu contra aquesta maleïda malaltia de la Covid, un virus despietat que no només ha destrossat la vida de moltes famílies, sinó que a més els ha robat, ens ha robat, el procés del dol, una cosa tan íntima i tan necessària com poder acomiadar-nos dels nostres éssers més estimats. Volem demanar un record molt especial per a les víctimes. Per altra banda, volem destacar el treball de la comissió de festes. És molt difícil d’organitzar un esdeveniment en temps d’incertesa i de canvis constants, però amb dedicació han aconseguit treure molt bona nota. Tot era canviant d’un dia per un altre. D’una més que possible suspensió vam passar a una fase en què semblava que podríem desescalar amb rapidesa, després van vindre uns dies complicats i tot estava en l’aire. Finalment, han organitzat una festa major adaptada als protocols vigents fins al moment d’escriure aquestes línies. Esperem que cap sorpresa d’última hora espatlli l’esforç d’aquestes joves, capaços de reinventar-se dia a dia. Moltes gràcies a la comissió de festes per la vostra tasca. Aquest any serà, doncs, atesa la situació excepcional provocada per la pandèmia, una festa major ben diferent de les que coneixem. Els darrers mesos de l’estat d’alarma ens han fet passar per diverses fases del confinament i desescalada que han limitat la concentració de persones i han castigat el teixit econòmic, i el virus ens ha fet viure dies complicats en el camp de batalla. Es va confirmant que ens toca entrar en una nova normalitat i junts farem retrocedir aquest enemic invisible. Ens trobem, doncs, en un moment important per minimitzar els contagis. La nostra obligació de govern és vetllar per la salut pública dels alcarrassins i alcarrassines i la gestió responsable dels recursos públics. És per això que ens mantindrem ferms, com ho es· tan fent la majoria dels nostres conveïns, en el nostre objectiu de prevenció per no haver de fer front a cap nou brot de Covid-19 a Alcarràs. Dit tot això, encara que no puguem celebrar-ho com en anys anteriors, el nostre esperit està de festa major. Amb seny, moderació i en grups reduïts, us engresquem a participar en els actes previstos, a fer-ne oportunitats, de les limitacions, a celebrar la nostra festa major amb unitat i a donar esperança. Bona festa major a tothom!

Masferrer apel·la a la ‘Bona gent’

Una invitació a intercanviar rols, de forma que el públic passi a ser protagonista i l’actor passi a ser espectador. Això és el que proposa Quim Masferrer amb la seua obra Bona gent, que desembarca divendres a la nit. El televisiu Foraster considera que ha arribat l’hora de fer l’homenatge al públic, una peça clau del teatre. I, atès que cada públic és diferent, cada cop escriu un argument diferent, fet que crea un espectacle irrepetible i singular.

Com les altres dos activitats que s’han preservat del programa, la peça apujarà el teló sense públic present. I per tal que es pugui gaudir amb total seguretat, s’emetrà en directe pel canal de YouTube de l’ajuntament d’Alcarràs.

L’atípica festa tancarà portes el diumenge 30 amb l’esclat del castell de focs, que serà llançat des de la plataforma 150. La població podrà contemplar-lo des dels seus balcons i terrasses, sempre que es reuneixin en grups de menys de deu persones, com marca la normativa fixada per la Generalitat.

No es podrà, doncs, gaudir en directe el concert de Pepet i Marieta, en el qual s’havia de presentar la cançó oficial de la festa major 2020, Alcarràs, on vas? No obstant, el videoclip del tema es pot visionar a través de les xarxes socials.

Balls populars, pagesos, fruita, lifares, garrotins, amors d’estiu i personatges típics de festa són els ingredients de la peça musical.

20.30 Proclamació

de les pubilles i els hereus i pregó d’inici de la festa major. A la plaça del Mercat.

DIVENDRES 28

23.30 Espectacle

Bona gent, amb Quim Masferrer. A la plaça del Mercat.

DIUMENGE 30

Castell de focs

. A la plataforma 150. Es recomana gaudir-los des de casa.

Un calendari ple de propostes

La festa d’estiu és un dels estendards d’un calendari força atapeït. Emblemàtica és la festa d’hivern pels volts de Sant Sebastià, que engega motors tot assaborint els fruits de la matança del porc. Missa amb repartiment de coca beneïda o concerts són trets distintius de l’agenda.

Una altra efemèride, la festa de Santa Anna al juliol, que inspira un seguit d’activitats i pren com a epicentre la Casa Montagut. Organitzen pedalades, sopars amb ball, oficis religiosos o vermuts per als assistents. Diades com la de Reis o Carnestoltes també gaudeixen d’una massiva participació

Els atractius de la nostra vila

Mare de Déu de l’Assumpció Amb tres naus i una curiosa planta trapezoidal, l’església barroca presenta certes peculiaritats, com el fet d’estar bastida sobre les restes d’un primitiu castell. Hi ha testimonis, com quatre compartiments de la fortalesa que s’han conservat sota el paviment del temple. Aquest va ser construït al segle XVII, un cop enderrocada la fortificació, i es van aprofitar fragments de l’antic castell. El procés va acabar el 1786.

EDIFICI CASA  MONTAGUT

Llegat agrícola.

Una de les principals mostres del patrimoni agrícola d’Alcarràs, vinculada al Cabildo de la Catedral de Lleida i l’Institut Nacional de Colonització. Fa 17 anys la casa va ser adquirida per l’ajuntament i es va iniciar un procés de rehabilitació de l’entorn.

PATRIMONI INDRETS

Ruta.

La localitat proposa un itinerari que permet descobrir casals com Ca l’Hereu, edificis modernistes com el Sindicat o les restes de l’església romànica. El Fossar o el celler de Can Calistro i indrets com el pou de gel o la Creu de Terme també atresoren història.

PAISATGE ALZINA

Tot un símbol.

Aquest arbre centenari és considerat com la imatge del símbol i escut municipal. Va créixer enmig d’un pla sense arbres, a la zona coneguda antigament com a partida de Coscollar. S’hi pot accedir des de l’inici de la carretera de Vallmanya