FINANCES MUNICIPALS
L'Estat xifra en 205 milions l'estalvi local de Lleida i ofereix 71 milions si l'hi presten
Nova estimació que incorpora el superàvit dels ajuntaments i el de la Diputació, que calcula en 80 milions || Ajuts per valor del 35% d'aquests préstecs per períodes de deu o quinze anys
L’Estat xifra en 205 milions d’euros el superàvit local de les comarques de Lleida, una quantitat que incorpora tant el que acumulen 149 ajuntaments com el de la Diputació, que ascendeix a 80,4 milions. Així es desprèn de les últimes dades de què disposa el Govern espanyol. D’acord amb aquestes, els ens locals lleidatans rebrien un màxim de 71,8 milions en concepte de subvencions si tots accedissin a prestar al ministeri d’Hisenda, per períodes de deu o quinze anys, aquests romanents. La normativa espanyola els impedeix disposar-ne lliurement.
La llista del Govern central apunta romanents per valor de 6,7 milions a l’ajuntament de Naut Aran; de més de cinc milions a Bellver; de 4,2 a Vielha; 4,1 a Guissona; 3,6 a Alpicat; 3,4 milions a Prats i Sansor, i 2,9 a Solsona. Altres municipis per sobre dels dos milions de superàvit són la Seu (2,4), Alcoletge (2,5), Les (2,4), Juneda (2,1), Montferrer, Tremp, Almatret i Alcoletge. Municipis com Balaguer i Alt Àneu acumularien 1,8 milions mentre que altres com Agramunt i Bellpuig, entre d’altres, superarien el milió d’euros.
L’estimació de 205 milions supera de molt els saldos positius de 46 milions que els ajuntaments lleidatans van presentar el 2018, segons xifres del ministeri d’Hisenda.
Els 71 milions que l’Estat ofereix com a contrapartida als préstecs serien “ajuts” per valor del 35% de les quantitats cedides. La majoria de partits amb representació al Congrés i nombrosos alcaldes lleidatans s’han mostrat ja contraris a prestar el seu superàvit. En lloc d’això, reclamen poder disposar d’aquests estalvis i derogar la normativa que restringeix l’ús que els ajuntaments poden fer-ne.
Tanmateix, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va descartar aquesta petició dilluns passat i la va qualificar d’“inconstitucional”. Tanmateix, l’Executiu espanyol s’ha obert a negociar el decret llei per evitar que el Congrés rebutgi ratificar-lo en les properes setmanes.