Una frenada brusca i una arrancada lenta

L’inici de l’estat d’alarma el 15 de març va provocar una frenada immediata a tots els fronts a Lleida. Per començar, va posar un final abrupte i prematur a la temporada d’esquí i va cancel·lar la Fira de Sant Josep de Mollerussa. Tot això, impensable setmanes abans, anunciava l’inici d’un període de paràlisi que va afectar el turisme, les fires, obres públiques i les administracions. Sis mesos després, segueix el lent procés per tornar a arrancar. La caiguda en l’activitat econòmica és un fet i només queda preguntar-se quant durarà. Pel que fa a l’aturada d’obres, els seus efectes a mitjà termini són encara una incògnita. El sector turístic és un dels més perjudicats. Amb el confinament, tots els allotjaments van tancar i van passar mesos sense ingressos, en molts casos abocats a ERTO per ensorrar-se. Després del tancament de les estacions d’esquí un mes abans del previst, els esports d’aventura van haver d’ajornar la temporada fins a mitjans de juny. La Covid-19 també va fer malbé la campanya de Setmana Santa, en la qual el sector preveia igualar o superar els 36 milions de l’any passat.

Tanmateix, la mateixa crisi ha propiciat que turistes de Catalunya i d’Espanya hagin visitat Lleida a l’estiu, a la recerca de destinacions de naturalesa i lluny d’aglomeracions. També hi ha contribuït el temor de tancaments de fronteres i la reducció de vols internacionals. Després de mesos de penúria, el turisme ha tancat el millor agost en deu anys. Per la seua part, l’aeroport d’Alguaire només ha obert dos dies a vols comercials des del març. El primer intent de reobrir-lo al juliol només va durar un dia: el va frustrar el confinament del Segrià. Divendres es van reprendre per segona vegada els vols a Palma.

Nombroses obres van parar al voltant d’un mes i les reparacions de danys per temporals es van retardar

Gairebé tots s’han hagut de cancel·lar i els que queden s’han reduït pel temor a nous contagis

La crisi sanitària també va suspendre gairebé totes les fires. Després de cancel·lar-se la 148a Fira de Sant Josep, tampoc no es va celebrar el Saló de l’Automòbil ni Autotrac. Solsona i Cervera van suspendre les fires de Sant Isidre, i Tàrrega, Firacóc i el Mercat de Vehicles d’Ocasió. Fira Q de Balaguer també va quedar posposada, així com altres certàmens dedicats a productes artesanals. No es va celebrar la mil·lenària Fira d’Artesa de Segre, el Mercat Romà de Iesso, els Firals de Bellvís, la Fira d’Art de Salàs, el Mercat Medieval de Guimerà i la Fira dels Càtars. Tampoc la Fira de l’Ovella de Llavorsí ni els concursos de gossos d’atura. En un any normal, la província organitza 192 certàmens en 105 municipis. Tanmateix, la Covid ha estat una gerra d’aigua freda, i les que s’han celebrat s’han reduït per temor a contagis, amb actes virtuals o amb aforaments limitats. Així, Les va celebrar la seua en tres caps de setmana.

Quant a les obres públiques, el confinament va paralitzar durant un mes actuacions de l’Estat com la perforació del túnel del coll de Lilla (A-27). La Generalitat va mantenir només les de “primera necessitat”, com la instal·lació de xarxes per evitar allaus a la C-13 a Llavorsí i la reparació del pont del Vilosell. En canvi, d’altres van quedar aturades durant un temps, com les del nou túnel de Tres Ponts i el CAP de la Seu. En alguns casos les obres es van aturar per ordre de les administracions. En d’altres, no van poder seguir al no disposar de materials o d’allotjament per al personal.

Així mateix, hi va haver retards en nombroses intervencions municipals, així com en la reparació de danys de la DANA i el temporal Glòria.

Menys visible és ara per ara l’efecte de la crisi sanitària a les arques públiques, començant per les locals. Nombrosos ajuntaments han fet despeses inesperades, com comprar material de protecció, desinfectar carrers i donar ajuts per pal·liar els perjudicis de la pandèmia. Així mateix, han bonificat taxes i l’aturada de l’activitat econòmica en reduirà també la recaptació. Això ha revifat la reivindicació de poder gastar el superàvit local (vegeu el desglossament).

Dates clauA comarques El pla va recuperar la plena mobilitat amb la resta de Catalunya el 17 de juny. Tot i això, la Generalitat va dictar el 4 de juliol el confinament del Segrià. Al cap de poc hi va haver restriccions específiques per a Lleida i municipis del Baix Segre, i d’altres per a 45 del Segrià i la Noguera.