L'oposició demana al Govern espanyol negociar una alternativa al decret municipal
La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero.
L’oposició al Govern de coalició al Congrés ha demanat aquest dijous a la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, que plantegi com més aviat millor una alternativa al decret llei dels romanents municipals per negociar-lo i acordar-lo, a causa de la previsible derogació pel Congrés. Des del PP a Cs, passant pels habituals aliats parlamentaris del PSOE i d’Unidas Podemos, pràcticament tota l’oposició ha exigit negociar un altre decret llei o un projecte de reforma legislativa que canviï la llei d’estabilitat pressupostària. El que sí que ha unit a tots els grups de l’oposició és el vot que els seus portaveus han dit que donaran: el "no". Això aboca al decret llei a la seua derogació, que seria la cinquena en democràcia en una iniciativa d’aquestes característiques i la primera que pateix el Govern de coalició.
El tram més tens del debat l’han protagonitzat la ministra i el representant del PP Antonio González Terol, que és secretari de Política Local en el partit. El dirigent dels populars, després d’acusar el Govern central de "xantatge inacceptable" amb el decret llei, aprovat pel Consell de Ministres a l’agost, ha criticat la falta de diàleg en tots els àmbits, en el municipal i en el parlamentari.
Li ha exigit un nou decret perquè els ajuntaments necessiten ajuda, més en un context com l’actual, marcat per la crisi econòmica i social derivada de la pandèmia del coronavirus. Montero ha deixat clar, així com la diputada socialista Patricia Blanquer, que no hi haurà una segona oportunitat. Aquesta afirmació l’han rebatut els portaveus dels grups parlamentaris.
La diputada de Coalició Canària, Ana Oramas, ha demanat una altra proposta, en la qual cosa han coincidit el PNB, Más País, Compromís, JxCat, ERC o Cs. "S’aprèn més de les derrotes que de les victòries", ha etzibat Joan Baldoví, de Compromís.
El diputat de JxCat Ferrán Bel ha recordat els dos precedents més pròxims: les derogacions del decret llei sobre l’estiba, del Govern del PP, el 2017; i del decret sobre lloguers, de l’Executiu de Pedro Sánchez el gener de 2019. Ambdós Governs, ha dit, van tornar amb dos alternatives i van aconseguir que el Congrés les validés.
