Les torxes mantenen la flama pel “dret natural a decidir”

La tradicional Marxa de Torxes que a Lleida ciutat recorria cada any la distància entre el Roser i la Seu Vella es va adaptar ahir a les restriccions per la pandèmia i es va transformar en una ofrena simbòlica a càrrec dels representants d’unes vint-i-cinc entitats participants i en la lectura d’un manifest a càrrec del periodista i escriptor Francesc Canosa. L’acte estava tancat al públic i va ser presidit per la flama d’una desena de torxes que van encendre els participants.

Canosa va reivindicar al manifest el paper de Lleida en les grans fites històriques que han desembocat en la dominació de Catalunya com la caiguda de Barcelona el 1714 (a Lleida va succeir el 1707 en el mateix Roser), l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona el 1939 (a Lleida, el 1938) o fins i tot el desembarcament de les forces de l’Estat al Museu de Lleida per emportar-se les obres de Sixena gràcies a l’article 155 que va suspendre l’autonomia de la Generalitat el 2017.

“Si som aquí els catalans és perquè Catalunya és l’últim interrogant d’un món antic que no té resposta des del 1714.” “Si som aquí els catalans no és perquè vulguem el dret a decidir, si som aquí és perquè tenim el dret natural a existir”, va defensar Canosa.

Les torxes van ser presents també d’una forma o una altra a comarques.

A Tàrrega, les entitats organitzadores (ANC, El Rostoll, La Soll i Òmnium) van oferir també una encesa simbòlica en quatre punts de la ciutat: el monument a Rafael Casanova, el monument Països Catalans, el castell i La Soll, així com els diferents pobles del municipi. L’objectiu era “mantenir l’esperit de la flama i la lluita per la República Catalana i la llibertat dels presos polítics i exiliats”.