MUNICIPIS GESTIÓ
El TSJC condemna Eolia Renovable a pagar 3 milions a la Granadella pels seus tres parcs
Pel cobrament de l'Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres que va quedar aparcat el 2011 || El Tribunal Superior dóna la raó a l'ajuntament després del recurs de l'anterior equip de govern
El parc de Sant Antoni, un dels tres que hi ha construïts a la Granadella per Tarraco Eólica.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va sentenciar el passat dia 9 que l’empresa Eolia Renovable, abans Tarraco Eólica, haurà de pagar a l’ajuntament de la Granadella 3 milions d’euros per l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO), que es va deixar sense efecte el 2011, per la construcció dels tres parcs eòlics del municipi. Aquell any, l’ajuntament liderat per Pere Miquel Guiu, de CiU, va firmar un conveni amb l’empresa en virtut del qual es rebaixava l’ICIO del 4% que marcava l’ordenança fiscal aprovada pel ple anys enrere, a un 1% i una compensació de 1.000 euros per megawatt produït. L’acord es va ratificar poc abans de les eleccions municipals que van portar ERC a l’alcaldia, que va recórrer l’esmentat conveni. El llavors alcalde, ara a l’oposició, Carles Gibert, va explicar que es va elevar l’esmentat conveni a la Comissió Jurídica de Catalunya, al no estar-hi d’acord al considerar-lo desavantatjós per al poble. De fet, el dictamen de la Comissió va avalar el 2012 els arguments del consistori al considerar que prevalia l’ordenança fiscal davant de qualsevol acord pres posteriorment.
Un any després, amb els parcs en funcionament de Sant Antoni, Monclues i les Rotes, aquest últim entre la Granadella i Bellaguarda, que van suposar una inversió de més de 90 milions d’euros, l’ajuntament va portar aquest conveni al jutjat contenciós administratiu de Lleida, que va donar la raó a Tarraco Eólica el 2017. Llavors, el consistori va recórrer la sentència davant del Trubunal Superior de Justicia de Catalunya, que fa una setmana va emetre la seua decisió. El TSJC desestima la interlocutòria del tribunal contenciós administratiu de Lleida i en la seua sentència fa prevaler el dictamen de la Comissió Jurídica de Catalunya. Així, també considera que el 4% que estipula l’ordenança preval com a norma superior al que marqui qualsevol acord i és el que ha de pagar l’empresa. Deixa sense efecte tot el conveni del 2011, que haurà de tornar a negociar-se (vegeu el desglossament).
L’ajuntament podrà cobrar aquests tres milions que corresponen al 3% de diferència que no es va abonar, més interessos de demora.
Nou conveni a negociar i possibles recursos de la constructora
L’ajuntament haurà de tornar a negociar amb l’empresa un nou conveni per obtenir beneficis al marge de l’IBI i l’IAE, que ja cobra. De fet, l’ajuntament va intentar parar el procés judicial, una cosa que el TSJC va impedir, ja que la intenció era reclamar el pagament de 1.600 € per megawatt produït, com factura Bellaguarda, que va aprovar una ordenança amb aquesta finalitat. Segons l’alcaldessa, Elena Llauradó, “la interlocutòria ens permetrà cobrar 3 milions, però no sabem si podrem comptar amb algun avantatge més”. Per la seua part, Carles Gibert, anterior alcalde ara a l’oposició, va indicar que la sentència és una bona notícia ja que fixarà jurisprudència per a altres casos similars “ja que dóna preferència als ajuntaments”. Gibert va lloar la tasca de l’advocat Enric Vicente en aquesta fita. Fonts de l’empresa Eolia Renovables van indicar que estudien possibles recursos davant del Tribunal Suprem.
