Descobreixen al Pirineu de Lleida una nova espècie de cocodril

Un estudi dirigit per l’investigador de l’Institut Català de Paleontología Miquel Crusafont (ICP) Albert G. Sellés ha descrit una nova espècie de cocodril a partir de restes fòssils trobades en Coll de Nargó, a l'Alt Urgell (Lleida), i que van ser robades el 2013, poc abans de la seua extracció.

El fòssil va ser recuperat en poques setmanes gràcies a la intervenció dels Mossos d’Esquadra i entregat a un equip d’investigació format per experts de l’ICP, el Museu de la Conca Dellà, la Universidade da Coruña i la Universitat de Barcelona, ha informat l’ICP en un comunicat aquest dijous.

L’espècimen ha estat batejat com a 'Ogresuchus furatus', que significa "el cocodril-ogre que va ser robat", i es tracta d’un cocodril terrestre de mida relativament petit que va poder alimentar-se de les cries dels dinosaures que posaven els seus ous en aquesta zona del Pirineu.

Segons els resultats de l’estudi, publicat aquest dijous a la revista 'Scientific Reports', l’esquelet parcial de l’Ogresuchus pertany a un grup de cocodrils terrestres abundants entre el Paleocè i el Miocè Mitjà, fa entre 66 i 15 milions d’anys.

UN EXEMPLAR ANTIC

Es tracta, a més, de l’espècimen més antic descobert fins ara, amb 71,5 milions d’anys d’antiguitat, ha explicat Sellés: "Ogresuchus és 10 milions d’anys més antic que qualsevol altre sebècit conegut fins la data, pel que la troballa ens obliga a redefinir la història evolutiva d’aquesta família". La característica principal dels sebècids és que, a diferència dels cocodrils actuals, tenien les seues potes situades sota el cos, la qual cosa els permetia moure’s "de forma semblant als mamífers actuals i ser depredadors molt actius", ha comentat el paleontòleg. L’article descriu Ogresuchus com un animal bastant petit, de menys d’un metre de llarg, amb dents dentades i corbes, i potes gràcils que suggereixen que havia de ser un depredador actiu i molt àgil, capaç de caçar preses petites. Les restes de Coll de Nargó es trobaven a menys de mig metre d’un niu d’ous de titanosaure i estaven envoltats de closques d’ou, per la qual cosa els investigadors postulen que ocasionalment s’hauria alimentat de les cries. "Les cries de dinosaure probablement no eren la seua principal font d’aliment, però haurien estat una presa fàcil per a un cocodril d’aquestes característiques que no hauria malgastat l’oportunitat de depredar-los", ha aclarit Sellés.