El Superior de Justícia jutjarà el 14 de desembre al conseller Bernat Solé per l'1-O

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) jutjarà el proper 14 de desembre al conseller d’Acció Exterior i exalcalde d’Agramunt, Bernat Solé, d’ERC, per un delicte de desobediència, acusat de facilitar la celebració del referèndum de l’1-O al seu municipi.

La sala civil i penal del TSJC ha assenyalat aquest dimarts la vista del judici al conseller, per a qui la Fiscalia demana una pena d’any i mig d’inhabilitació i multa de 24.000 euros per un delicte de desobediència a l’autoritat judicial per donar suport a l’1-O, cedint locals públics i ocultant urnes.

La causa contra Solé es va obrir, precisament, per una querella que la Fiscalia va presentar arran de la instrucció que, en vigílies de l’1-O, va dictar el llavors fiscal general, José Manuel Maza, perquè s’obrissin diligències a centenars d’alcaldes per facilitar el referèndum en les seues poblacions.

La Fiscalia sosté que l’ara conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència va tenir "una activa participació en la promoció, organització i celebració de l’il·legal referèndum", malgrat "tenir clar i just coneixement" de la suspensió acordada pel Tribunal Constitucional (TC).

Segons el ministeri públic, Solé es va encarregar d’ocultar les urnes cada vegada que els "observadors col·locats en punts exteriors de la població" avisaven de l’arribada d’agents "per temor que fossin descobertes per la policia encarregada d’impedir l’acte", i fins i tot va proposar als components de les meses electorals i organitzadors "que la votació acabés una hora abans de l’acordat".

Així mateix, acusa Solé de participar el 25 de setembre, amb motiu del referèndum, en un acte organitzat al local municipal Teatre Casal d’Agramunt on, tal com recull un article publicat en una revista local, hauria instat a acudir a votar l’1-O.

Segons el fiscal, en aquesta data la Delegació del Govern a Catalunya ja li havia comunicat la suspensió decretada pel TC mitjançant un correu electrònic i una carta certificada datades el 12 de setembre, pel que Solé sabia "del seu deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposés ignorar o eludir" l’esmentada decisió.