Dos municipis de la Val d'Aran guanyen 85 veïns cadascun durant la crisi sanitària

Vielha ha guanyat 85 habitants des de l’inici de la crisi sanitària, el mes de març passat, mentre que Naut Aran ha afegit també 85 persones al padró municipal. Així es desprèn de les dades del cens d’aquests dos ajuntaments aranesos. Si bé el creixement ha estat idèntic en aquest període, té un perfil social diferent en cadascun dels casos.

El cens de Naut Aran ha passat de 1.833 habitants al març a 1.918 ahir. “Crec que mai havíem passat de 1.900”, va explicar l’alcalde, César Ruiz-Canela (CDA), i les xifres de l’Institut d’Estadística de Catalunya ho corroboren. Bona part dels nous veïns són propietaris d’habitatges que s’han empadronat en la que era la seua segona residència. “Alguns fan teletreball; altres són d’aquí, vivien fora i han tornat, i altres vénen a treballar a l’hivern”, va assenyalar. El col·legi de Salardú ha passat de 53 a 70 escolars, un augment que va obligar a habilitar el menjador com a aula. Els alumnes dinen en un local social proper.

Vielha, per la seua part, ha passat de 5.656 a 5.741 veïns censats, i el seu creixement té un perfil diferent al de Naut Aran. L’alcalde, Juan Antonio Serrano (UA), va explicar que en gran part el formen persones que han anat a viure amb familiars i amics que resideixen i treballen al municipi, molts d’ells d’origen estranger. “La situació aquí és millor que en altres zones”, va assenyalar el primer edil.

Aquest creixement de la població es dóna també en altres zones del Pirineu, encara que de manera desigual. Així, municipis del Pallars pròxims a Aran com Alt Àneu i Esterri d’Àneu han guanyat cinc habitants cada un. L’augment del cens no es limita a la muntanya, sinó que s’estén també a àrees rurals del pla. L’alcalde de Granyena de les Garrigues, Cisco Esquerda, va assegurar que des del mes de març la població ha crescut en una vintena de veïns i ha passat de 144 a 163. Són famílies de Lleida i de Terrassa que ja estiuejaven al poble, hi tenien llaços familiars i s’hi han empadronat arran de la pandèmia. A Vinaixa, l’alcalde, Josep Maria Tarragó, va indicar que també han guanyat una vintena de veïns. També són estiuejants i han decidit inscriure’s al cens. A la Floresta, el primer edil, Jaume Setó, va assenyalar que s’hi ha empadronat una família de Tarragona amb un nen d’onze anys.

A Preixana, prop d’una trentena de veïns s’han empadronat des de l’inici de la crisi sanitària. L’alcalde, Jaume Pané, va explicar que “ara no tenim gaire oferta de cases, en queden cinc o sis per llogar, i ara ve més gent a preguntar per habitatges”. A Sant Martí de Riucorb, l’alcalde, Gerard Balcells, va explicar que “hi ha alguna casa a la venda, poc o res de lloguer, i molta demanda”.

Diverses comarques de Lleida es proposen d’elaborar censos d’habitatges buits per facilitar que els habitin.

Baqueira augmenta els controls per donar forfets a residents

Baqueira-Beret ofereix cada any als veïns de Naut Aran, Alt Àneu i Esterri, els municipis amos de les muntanyes que formen el seu domini esquiable, la possibilitat d’adquirir forfets de temporada a un preu simbòlic. Aquest any, l’estació d’esquí augmentarà els controls per assegurar-se que només les persones que resideixen en aquestes localitats es beneficien d’aquests abonaments de temporada. En cartes enviades als ajuntaments, assenyala que “la proliferació de segones residències ha desembocat en situacions abusives” i exigeix acreditar no només l’empadronament, sinó la residència efectiva mitjançant el document de la vida laboral del sol·licitant.